Resultats de la cerca
Es mostren 3941 resultats
Sinope
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la costa de la mar Negra, Turquia.
Sense bones comunicacions amb l’interior, hom exporta pel seu port tabac, fusta i pells Als s VIII i VII aC fou colònia de Milet, i en 183-170 aC, capital del regne del Pont
Przemyśl
Ciutat
Ciutat del voivodat de Baixos Carpats (Polònia), prop de la frontera amb Ucraïna.
Indústries mecàniques, de mobles i papereres Nus ferroviari i mercat agrícola Bisbat catòlic des del segle XIII Pertangué al regne de Kíev, a Polònia 1349-1772, a Àustria, i tornà a Polònia en 1918-19
Bambouk
Geografia física
Regió de l’extrem occidental de Mali, entre els rius Falémé i Senegal.
És un lloc famós per les seves mines d’or, que foren una de les bases de l’economia del regne medieval de Ghana i dels seus successors Són importants, també, les mines de ferro
Acord de Binèfar
Acord de Binèfar Enric de Trastàmara es compromet a lliurar a Pere el Cerimoniós el regne de Múrcia, la ciutat de Conca i altres llocs fronterers quan, per mitjà del seu ajut, arribés al tron
baronia de Gotor
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1250 a l’anomenat infant
Jaume de Mallorca, fill del valí almohade de Mallorca Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī (mort el 1229), el qual es casà vers el 1234 amb Eva d’Alagón i Martínez de Luna.
El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón
Jeroboam II
Història
Rei d’Israel (783-743 aC).
En el seu temps el regne de Samaria, afavorit per la feblesa d’Assíria i d’Egipte i sota la llibertat restablerta per la dinastia de Jehú, arribà al màxim d’expansió i de prosperitat
Antonio Sancho Dávila Álvarez de Toledo y Colonna
Història
Militar
Militar.
Marquès de Velada i de San Román Fou governador d’Orà i de Milà 1643-46, on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia 1645 En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València
península d’Indoxina
Mapa de l’evoloció històrica d’Indoxina
© Fototeca.cat
Península
Península d’Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.
Compresa la península de Malaca, perllongació unida per l’istme de Kra al S de la massa continental, envolten la Indoxina el golf de Bengala, a l’W, l’estret de Malaca i el golf de Tailàndia, al S, i la mar de la Xina Meridional al SE L’extensió total és de 2270964 km 2 , distribuïts entre Myanmar 678033 km 2 , Tailàndia 513115 i el territori de la Indoxina oriental integrat per Laos 236800, Cambodja 181035, el Vietnam 331653 i, a la península de Malaca, Malàisia 329747 i Singapur 581 La geografia Un tret característic del relleu de la Indoxina és l’existència d’un feix de…
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo