Resultats de la cerca

Membre del Club Esportiu Go-Extrem i de l’MS Parma, de Finlàndia Es classificà com a primera júnior de la Copa Llatina el 2007, i també del MOV-Venècia 2008 Fou campiona de Catalunya d’esprint 2008 i de relleus 2009, i campiona d’Espanya de relleus 2010 Forma part de la selecció catalana i espanyola

Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947

Fill segon de Carlemany , fou coronat a Roma, quan tenia només cinc anys, per Adrià I 781 Lluità contra els àvars 796 i prengué part en la campanya de Baviera 797 Saquejà les illes de Venècia, però no reeixí a sostreure-la de l’imperi Bizantí 810 A la seva mort el regne d’Itàlia tornà a unir-se a l’imperi Carolingi

Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat

Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia

La figura més rellevant fou Francesco Foscari Venècia 1373 — 1457, elegit duc el 1423, que promogué l’expansió veneciana cap a l’interior Aliat amb uns altres estats italians, lluità contra el ducat de Milà Fracassada la seva política, fou deposat el 1457 De la primera meitat del s XV data el palau gòtic, de la família, anomenat Ca'Foscari, al Canal Gran

Dirigí els conservatoris de Càller, Venècia i Trieste i el de Santa Cecília de Roma des del 1960 El 1948 fundà a Roma el Collegium Musicum Italicum hi creà l’orquestra I Virtuosi di Roma i, el 1957, el Piccolo Teatro Musicale Italiano, amb els quals interpretà per tot el món obres de Vivaldi i òperes de cambra dels s XVIII i XIX

Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557

Àustria s’hi avingué a deixar la Llombardia i a donar l’autonomia a Venècia a més, hom hi acordà de respectar la sobirania de Toscana i de Mòdena i de formar una confederació italiana presidida pel papa Malgrat llur rebuig per part dels nacionalistes italians —Cavour dimití—, foren importants per al Risorgimento i foren ratificats pel tractat de Zuric

Lloctinent del gascó Mahiot de Coquerel, intervingué en la conquesta del principat angeví d’Acaia i s’hi quedà com a vicari general més tard s’autotitulà príncep En 1389-90, aliat amb Venècia, intentà de recuperar les possessions que a Tebes i Atenes havia conquerit als catalans i que poc després li havia pres Nerio Acciaiuoli, el qual féu presoner el 1389