Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
tossal de Boix
Cim
Cim (2 733 m) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc (Alta Ribagorça), contrafort del massís de Bagüienyola.
Beniarbeig
Beniarbeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall baixa del Girona, en un terreny pla, accidentat al sector nord pels contraforts de la serra de Segàrria (508 m alt.).
L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha rebut un…
la Barraca d’Aigües Vives

Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent
les Baies
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), vora l’albufera d’Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa (1173 h [1981]).
L’església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial
l’Atzúbia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra Gallinera i de la serra Negra i drenat per la rambla de Gallinera.
A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609 El 1611…
Algemesí
Algemesí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial, a l’esquerra del Xúquer, a la confluència d’aquest riu amb la rambla d’Algemesí o riu Magre.
Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal La indústria…
Aigüestortes

Riera al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Fototeca.cat
Petit pla (1.818 m alt.), a la vall de Sant Nicolau (municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça), entre l’estany Llong i l’estany de la Llebreta.
És cobert de bosc pins i avets i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit Té l’origen en un antic llac reblert per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu de Sant Nicolau cap a la central de Caldes, a través d’una galeria a pressió de 5746,6 m de longitud Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret parc…
puig de Fontlletera
Cim
Cim (2 575 m) de la serra del Catllar, al límit de l’alta vall del Ter (Vilallonga) i del Freser (Queralbs), al N del coll dels Tres Pics.
la Fontcalda
La serra de Pàndols amb el santuari de la Fontcalda
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontcalda
) i balneari del municipi de Gandesa (Terra Alta), a l’engorjament del riu Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.
A tocar de l’església hi ha una font d’aigua mineromedicinal que brolla a 25°C i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica l’església actual fou construïda el 1756 Ha esdevingut un centre d’estiueig
la Farga
Antiga farga, actualment residència de l’ENHER (Barruera), a la vall de Boí (Alta Ribagorça), a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.