Resultats de la cerca

Duia de subtítol “Periódico de deportes y espectáculos” Informava de la gestió i les activitats esportives dels equips de la ciutat, des de l’esport escolar fins al professional Dirigit per Claudi Zapater, la direcció periodística estigué a càrrec de Josep M Roca i Manu Sánchez Emprava el català o castellà indistintament i cada número constava de 20 pàgines

Defensa lateral format al planter del RCD Espanyol, amb el primer equip del qual jugà set temporades 1987-94 Posteriorment jugà una temporada amb el Palamós CF i una altra amb la UD Alavés El 1990 disputà un partit amb la selecció catalana Més tard fou preparador físic de l’Espanyol i responsable de la ciutat esportiva

Fundat el 2004, té la seu al Canal Olímpic de la ciutat Els seus 50 socis practiquen les modalitats de caiac en aigües tranquilles, caiac de mar, descens i caiacpolo Els esportistes més destacats són Lucas Contreras i Antonio de Diego, campió del món i d’Europa de piragüisme adaptat en K-1 200 m categoria A

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari

Debutà amb victòria en la Copa Yankee del 1975 Quedà tercer en les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb Domingo Gil i Paco Rico 1984 Guanyà el Premi Ciutat de Lleida en categoria Fuerza Libre amb una Yamaha Folch 1986 El 1995 reaparegué en les 24 Hores de Montjuïc en homenatge a Joan Soler Bultó

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskisehir es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble El succeí el seu fill Orhan I, que havia conquerit la ciutat de Brusa 1326, convertida després en capital de l' imperi Otomà

Fou confirmat el 1760 al seu net, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de la Ciutat de Mallorca i diputat per les Balears El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga

El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca , del qual havien de constituir un terç del total dels consellers Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat síndic

Pel fet d’haver-se oposat a la introducció, a la seva ciutat, del culte de Dionís, suscità la ira del déu, que el feu trossejar per les mènades, dirigides per la mateixa mare de la víctima Èsquil tractà aquest mite en una obra homònima avui perduda i Eurípides l’emprà com a argument de les Bacants

Protegit pels ducs Frederic VI i Joan Frederic VI, anà a Itàlia i a França Treballà sobretot per a construccions militars, esglésies i palaus, i són les seves obres principals el Neuer Bau de Stuttgart 1600-09 i la Freudenstadt 1600, ciutat de la Selva Negra construïda, seguint un esquema geomètric, per a acollir els refugiats protestants d’Àustria