Resultats de la cerca
Es mostren 15970 resultats
Sant Salvador de Bellmunt (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església és esmentada l’any 1068, any en què Arnau Mir de Tost, en compliment de l’última voluntat de la seva dona Arsenda, deixà a Sant Salvador de Bellmunt un cobertor Tal vegada es tractava de la mateixa església parroquial de Santa Maria i Sant Bartomeu de Bellmunt
Butlletí del Comitè Andorrà de Ciències Històriques
Historiografia catalana
Publicació d’història general de temàtica andorrana, de la qual han aparegut tres números: els corresponents als anys 1986, 1987 i 1989-90.
Publicat en llengua catalana, els directors n’han estat Martina Camiade i Xavier Llovera Pel que fa als collaboradors, destaquen els noms de Lídia Armengol, Martina Camiade, Pere Canturri, Pere Cavero, Jordi Guillamet, Esteve Lòpez, Xavier Llovera, Maria Jesús Lluelles, David Mas, Marta Planas, Joan Peruga, Carme Tudel i Elisenda Vives
Motor
Publicacions periòdiques
Esports de motor
Revista del Moto Club de Catalunya publicada a Barcelona el 1936.
Escrita en castellà, estava dedicada a l’automobilisme, el motociclisme i l’aviació Tingué com a director Francesc Gibert, i com a redactors, José Muntañola, Jaime Hugas i Antonio Piera, i, en aviació, Marià Foyé Hi collaboraren JM Co de Triola, Miguel Cabezas i Emili Lluch Se’n publicaren pocs números
Fórmula TV
Automobilisme
Motociclisme
Programa de televisió sobre automobilisme i motociclisme emès setmanalment entre el novembre del 1982 i l’agost del 1983.
Produït als estudis de Miramar de Barcelona i emès pel segon canal de TVE, era l’únic programa d’aquesta temàtica de l’època Compaginava els reportatges d’automobilisme de competició amb els de caràcter divulgatiu Fou dirigit i presentat per Josep Maria Casanovas i tenia una durada de 30 minuts
tractat d’Arràs
Història
Tractat entre Lluís XI de França i Maximilià d’Àustria, signat a Arràs al desembre del 1482.
En virtut d’aquest tractat França renunciava a Flandes, però obtenia el ducat de Borgonya, i Margarida, filla de Maria de Borgonya i de Maximilià d’Àustria, es comprometia amb el delfí de França, Carles, fill de Lluís XI, portant en dot la regió de l’Artois i el Franc Comtat
Companyia de Santa Bàrbara
Militar
Cos militar auxiliar femení creat pel juny del 1809 a Girona pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.
El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits A la fi del setge havien tingut cinc baixes
Revista de Cataluña
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal editada a Barcelona el 1862 per Salvador Manero; publicava articles d’història, ciències, arts, i especialment de literatura, molts d’ells en català.
Entre els seus collaboradors hom pot esmentar Pers i Ramona, Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J Puiggarí que hi publicà un interessant estudi sobre Marià Fortuny i publicà poesies de molts dels autors del moment A partir de l’agost del mateix any aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà
El Serrador
Història
Nom amb el qual fou conegut el guerriller Josep Miralles Marín, per raó del seu ofici.
Es destacà durant la Guerra del Francès al costat del guerriller Ascensi Nebot El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere i el 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià 1835 i l’ascendí a general 1836
Basili Tomàs Rossell i Viciano
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià arts i teologia, fou monjo augustinià del monestir de Santa Maria d’Aigüesvives 1767-1807 i escriví alguns tractats i traduccions religiosos, així com Disertación sobre la antigüedad de la orden de san Agustín y sobre el verdadero lugar en que fue fundado el monasterio Severino o Setavitano 1804
Cristóbal de Andino
Mestre de reixes castellà, d’estil plenament renaixentista.
Són obra seva la reixa de la capella major de la catedral de Palència 1520, la de la capella del Conestable 1523 i la de la capella de la Presentació, aquestes dues de la catedral de Burgos, i l’actual reixa del cor de Santa Maria 1532, a Medina de Rioseco