Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia
Museu
Museologia
Institució d’Igualada, coneguda fins el 1997 amb el nom de Museu Comarcal de l’Anoia.
Al gener del 1996 la Junta de Museus de Catalunya donà la conformitat perquè el Museu Comarcal de l’Anoia fos declarat secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya El patronat del museu, per tal d’adaptar el Museu Comarcal de l’Anoia a la nova situació museística, acordà al novembre del 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia La institució desenvolupa bàsicament tres seccions Les dues primeres se centren en el patrimoni industrial i tecnològic la pell i l’aigua La tercera secció, encara no oberta al públic…
Orfeó Català
Publicacions periòdiques
Revista publicada per un grup de catalans residents a la ciutat de Mèxic.
Subtitulada “Portantveu dels catalans de Mèxic”, s’edità en català entre el 1962 i el 1974, i en sortiren 51 números Pel que fa al seu contingut, tenia informació sobre notícies de l’entitat, de Catalunya i de l’exili, a més de reportatges i treballs literaris Fou dirigida per Joan Potau, posteriorment per Ricard Altaba i finalment passà a dependre de l’Institut Català de Cultura, presidit per Antoni Dot Arxer Entre els nombrosos collaboradors catalans, tant de l’exili de Mèxic com de Catalunya, cal esmentar Lluís Nicolau d’Olwer, Marcel Santaló, Ramon Xirau, Carles…
Galceran de Requesens i Joan
Història
Primer comte de Palamós (1486) i de Trivento i Avellino (1456), baró de Calonge.
Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó…
Josep Maria Farré i Moregó
Història
Política
Història del dret
Notari, jurista i polític.
De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el…
Banco de Vizcaya
Economia
Entitat bancària constituïda el 1901 a Bilbao.
Inicialment de caràcter industrial clar —Altos Hornos de Vizcaya, Iberduero, etc—, posteriorment obrí sucursals per tot Espanya i es convertí en un banc mixt A Catalunya entrà el 1920 per absorció dels negocis del London Country Westminster and Parr’s Foreign Bank a Barcelona L’any 1968 absorbí la Banca Vilella, de Reus El 1984 comprà les accions de Banca Catalana , en mans del consorci bancari del qual formava part, que se les havia adjudicades procedents del Fons de Garantia de Dipòsits Amb Banca Catalana adquirí el control del Banc Industrial de Catalunya , Banc…
Joan de Borja i Enríquez
Història
Duc de Gandia.
Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de…
Josep Vicens i Busquets
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra i ballet català.
Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per…
Sílvia Gasset i Tàpias
Música
Soprano.
Estudià cant al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal, on fou deixebla de C Badia i de M García Morante, amb qui es formà en el repertori liederístic Posteriorment amplià la seva formació amb M Mayska, F Ferraris i T Menotti Ha actuat arreu de Catalunya, a Suïssa i a Itàlia, combinant el repertori operístic i el recital de lied i cançó Ha intervingut en diverses produccions del Gran Teatre del Liceu, com Electra , amb la qual debutà el 1975, Parsifal i Madama Butterfly , entre d’altres Des del 1981 presideix Òpera de Cambra de Catalunya, institució a través…
Societat Wagner
Música
Entitat creada a Barcelona el 1874 amb la finalitat de fer conèixer les obres de R. Wagner.
Nascuda en l’àmbit de la revista "La España Musical", on Felip Pedrell havia publicat diversos articles de divulgació wagneriana, la societat entrà en contacte epistolar amb el compositor, que n’acceptà la presidència honorària Durant els mesos de març a juny del 1874 mantingué una aferrissada polèmica amb personalitats contràries a l’estètica wagneriana Aquesta polèmica tingué conseqüències més enllà del territori català quan començà a intervenir-hi el compositor madrileny Francisco Asenjo Barbieri El president de l’entitat fou Josep Pujol i Fernández Bibliografia Complement bibliogràfic…
Cobla Selvatana
Música
Cobla orquestra catalana fundada el 1913 a Caçà de la Selva (Gironès ) pel tenorista Ramon Serrat, que en fou el primer director, el tible Pere Mercader i el fiscorn Pere Arpa.
Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses vegades en programes de…