Resultats de la cerca

Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714

La llegenda la presenta com una penitent que salvà la ciutat durant la incursió dels huns del 451 Passa com a fundadora de l’abadia de Saint-Denis, i el seu nom resta vinculat a una altra fundació parisenca, Sainte-Geneviève, en un altre temps de canonges regulars La seva festa se celebra el 3 de gener

Fou professor de medicina de l’estudi general de Lleida abans del 1320, data que passà a ésser-ho de l’estudi general de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya Fou també examinador de jueus

Collaborà en diaris de tendència liberal, com “The Examiner”, instat per Shelley a Itàlia formà part de la revista “The Liberal” Poeta de gust popular, escriví The Story of Rimini 1816, poema narratiu situat en la tradició preromàntica anglesa del s XVIII, i assaigs, com Imagination and Fancy ‘Imaginació i fantasia’, 1844 i The Town ‘La ciutat’, 1848

Fou, juntament amb Malpighi, un dels creadors de l’anatomia vegetal i precursor de la histologia introduí el mot teixit per a referir-se a l’agrupació més o menys homogènia de cèllules o fibres Després d’exercir la medicina a la seva ciutat natal, anà a Londres i ingressà a la Royal Society, de la qual fou secretari

Llicenciat en ciències econòmiques i professor, es dedicà a la publicitat Actuà en teatre i estrenà obres en castellà Cuando las nubes cambian de nariz , premi Ciutat de Barcelona, 1958, bilingües Los blancos dientes del perro, 1957 i en català Fang , 1963 Publicà també obres com 100 impulsos positius 1993, Gaudim de la jubilació 1998, entre d’altres

Fundador de la revista “Pyrene” i activista cultural Publicà Històries de Vila Vella 1957, Besalú , un país aspre i antic 1968, Olot els homes i la ciutat 1969, Santa Pau i la seva baronia 1971, Carlins i liberals Història d’unesguerres 1972, Olot en les arts i en les lletres 1974 i Olot i les seves valls 1975

Les seves fotografies se centren en temes monumentals i humans de la vida parisenca, essent una veritable crònica gràfica de la ciutat cap als primers anys del s XX Aquest material fou sovint utilitzat com a font per artistes plàstics, especialment els superrealistes A la seva mort els arxius foren adquirits per la fotògrafa americana Berenice Abbott

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena amb Emil von Sauer Després de la Segona Guerra Mundial, fou professor del Conservatori del Caire 1922-25 i posteriorment del Conservatori de Brusselles 1957-61, ciutat on traslladà la seva residència Ha estat solista amb les orquestres simfòniques de Londres, Viena, Varsòvia, Estocolm, Berlín, Madrid, Zuric, etc

Condeixeble i amic de Harvey a Pàdua, exercí en aquesta ciutat i a Venècia Fou el precursor del preformacionisme en ser el primer a afirmar, basant-se en la suposada analogia entre la llavor dels vegetals i l’ou dels animals, l’existència de l’embrió en estat preformat al si de l’ou no fecundat 1625