Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Pinyana
Restes d’una porta acabada amb un arc de mig punt del castell de Pinyana
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), situat al sector S del terme, a ponent del castell de Montagut.
Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del s XIV Resta en peu una torre
tòs Pelat
Turó
Turó (92 m) al límit de l’Horta del Nord (Montcada de l’Horta) i del Camp de Túria (Bétera).
la Pea
Masia
Partida
Masia i partida del municipi de Vilamarxant (Camp de Túria), al NW de la vila, a la dreta del Túria.
la Torre de Portaceli
Masia
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli, dins l’actual municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
És coneguda pels seus vins i olis Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic
baronia de Bétera
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bétera (Camp de Túria), vinculada el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües
Benimira
Antic territori del terme d’Oriola (Baix Segura), al nord de la ciutat, que comprenia el camp de la Matança.
La senyoria pertangué als Rocamora des dels temps de Jaume II
Baselga
Nucli
Nucli del terme municipal d’Estivella (Camp de Morvedre), situat a 261 m d’altitud, al vessant N del Garbí.
Fou lloc de moriscs, annex a la parròquia d’Estivella A prop hi ha les ruïnes del castell de Baselga
Almudàfer
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada a la dreta de Palància, aigua avall de la ciutat.
És regada per la séquia d’Almudàfer , parallela al riu
Algar
Vista d'Algar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a banda i banda del Palància, a la zona de transició amb l’Alt Palància.
És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han contribuït a…
Aigüesverds
Partida
Partida del municipi de Reus (Baix Camp) que havia format part de l’antic terme anomenat el Territori de Tarragona
.