Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
rambla de Barbeguera
Riu
Riu del Baix Maestrat, d’aigua intermitent, que neix dins el terme de Canet lo Roig i desemboca a la mar dins el de Vinaròs, entre el riu de la Sénia i el riu Cérvol.
Petites Antilles
Arxipèlag
Grup d'illes de la mar Carib format per les Antilles de menor grandària, que formen un arc insular que va des de l'E de Puerto Rico fins a la costa occidental de Veneçuela.
llaurar
Transports
Arrossegar-se l’àncora pel fons de la mar pel fet de no restar ben aferrada i no poder impedir el moviment que l’acció del vent o del corrent produeix sobre la nau ancorada.
isoterma
Meteorologia
Dit de la línia que uneix els punts que registren la mateixa temperatura, després de reduir-la al nivell de la mar, per tal de corregir els efectes de l’altitud, durant un període determinat.
península de Malaca
Península
Península del SE d’Àsia, banyada a l’E per la mar de la Xina Meridional i, a l’W, per l’estret de Malaca; al S l’estret de Johore la separa de Singapur.
És travessada de NW a SE per una serralada d’altitud mitjana 2190 m al Gunong Tahan, formada per muntanyes granítiques que deixen als costats extenses planes alluvials travessades per rius curts i torrencials Pahang, Kelantan, etc Les costes, baixes, manquen de ports naturals i són sovint pantanoses Clima equatorial, amb precipitacions abundants a Kuala Trengganu, 2826 mm anuals, i 2207 a Malaca temperatures altes i constants Kuala Trengganu i Malaca, per exemple, tenen 25°C i 27,2°C al gener i 27° i 26,4° al juliol, respectivament El bosc, equatorial humit al S i caducifoli monsònic al N,…
la Ribera de Xúquer
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica.
Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps…
pla de Grau
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat de Mar, Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i Blanes (Selva), regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda dit també les Sorres , entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna
llum de situació
Llums de situació
© Fototeca.cat
Transports
Cadascun dels llums que, d’acord amb el reglament internacional per a prevenir abordatges a la mar, han de portar obligatòriament les naus i els hidroavions per tal d’assenyalar llur presència durant la nit.
El nombre, el color i la disposició d’aquests llums varien segons les circumstàncies
oceanitat
Meteorologia
Geografia
Factor climàtic amb què s’expressa la influència de la mar en el clima d’un indret, caracteritzat per l’assuaujament de les temperatures i de les oscil·lacions tèrmiques i l’augment de la humitat.
laminària
Botànica
Gènere d’algues brunes, de l’ordre de les laminarials, en forma de làmina coriàcia pedicel·lada que habiten a la zona intermareal de les costes atlàntiques, llevat de L.rodriguezii, que habita a la mar Mediterrània.
Algunes espècies són aprofitades com a adob i per a l’extracció d’alginats