Resultats de la cerca

Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905

Conreà la pintura paisatgista i de batalles Fou influït primerament per Claude Lorrain i per Poussin Les seves obres cerquen la fugida de l’amanerament dels barroquistes per conquerir la plasmació ideològica de la mitologia Les seves composicions, de gran efectisme escenogràfic, foren molt apreciades pels colleccionistes del segle XIX

La seva poesia, alegre i optimista, és plena de colorit nacional i té una gran musicalitat, com en el recull de poemes i cançons Karpatskij rejd ‘La incursió dels Carpats’, 1944 Els reculls Dobroje utro ‘Bon dia’ i Slaven mir ‘Glòria a la pau’ li valgueren el premi Stalin del 1951

Es formà amb SMattei a Bolonya, i fou un dels darrers grans cantants castrats Debutà el 1800, i es distingí per una tècnica perfecta i una gran bellesa vocal Fou admirat per Rossini i altres compositors, però perdé popularitat cap al 1825, en caure en desús els castrati en l’òpera

Molt influït per Góngora, el seu estil és barroc És considerat el primer dels poetes de la literatura argentina, encara que una gran part de la seva obra encara resta inèdita Cal destacar Coronas líricas, que escriví al convent dominicà on es retirà cap al final de la seva vida

Abans de la guerra civil de 1936-39 fou empresari, director i actor de companyies teatrals Estrenà i publicà obres de teatre de caire popular El germà gran 1925, La cançó de l’emigrant 1928, Dofins de terra 1928, La doble existència 1929, L’alosa presa 1930 i La condemnada 1930

Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, assolí nombrosos premis en l’exposició internacional de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època

És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©

Pastor protestant Fou membre de la Lliga Gòtica collaborà a la revista Iduna , òrgan d’expressió del moviment de revitalització de la cultura autòctona Recollí un gran nombre de cançons i de melodies populars Entre altres reculls publicà, en collaboració amb Geijer, els Svenska folkvisor frånfrontiden ‘Cants populars suecs’, 1814-16

Introduí el terme nombre de Mach per a expressar la relació entre la velocitat de l’avió i la velocitat del so Desenvolupà la teoria de la resistència a l’avançament per a una ala linear bidimensional aquesta teoria fou d’una gran importància per al disseny dels avions supersònics