Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
histèresi dielèctrica
Electrònica i informàtica
Física
Histèresi que presenta un dielèctric en ésser sotmès a una intensitat de camp E que produeix la seva polarització P
.
Es manifesta en un condensador després de la descàrrega i dóna lloc a una càrrega residual en el condensador, a causa del retard en la despolarització del dielèctric
força de Lorentz
Física
Força total que actua sobre una càrrega elèctrica en el si d’un camp electromagnètic: F= q (E+v×B).
bobina de deflexió
Electrònica i informàtica
Bobina d’inductància generadora del camp magnètic que desvia el feix d’electrons en un tub d’imatge de televisió.
ampolla magnètica
Física
Dispositiu destinat a crear un camp magnètic capaç de confinar un plasma, per tal de fer possible la fusió nuclear
.
magnetòmetre
Física
Aparell per a mesurar la intensitat d’un camp magnètic, mitjançant l’acció que aquest exerceix sobre una agulla imantada.
Pot ésser calibrat, a fi de permetre lectures directes, bé que en alguns tipus cal fer la lectura mitjançant un magnetòmetre patró És emprat principalment en mesures relatives al magnetisme terrestre
escorredor
Construcció i obres públiques
Agronomia
Séquia o altre conducte per on s’escorren les aigües sobreres d’un camp, d’un hort, d’un edifici.
Escola Catalana de Medicina de l’Educació Física i de l’Esport
Esport general
Organisme de la Universitat de Barcelona dedicat a la formació i la investigació en el camp de la medicina esportiva.
Inicià l’activitat l’any 1987 sota la direcció de Domingo Ruano Gil i ha format més de tres-cents metges especialitzats en medicina de l’esport Participa en nombrosos projectes de recerca en l’àmbit estatal i internacional Des de l’any 2005 la direcció correspon al professor Antonio Turmo Garuz
marquesat del Túria
Història
Títol concedit el 1876 pel pretendent Carles (VII), duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart.
Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses
infrasò
Música
So inaudible, la freqüència del qual està per sota dels 20 Hz -fora, per tant, del camp d’audibilitat humà-.
Aquest tipus de so acompanya sovint fenòmens naturals, com ara terratrèmols i canvis meteorològics Els infrasons també poden aparèixer associats a vehicles que es mouen a gran velocitat avions, trens, etc Hi ha molts animals i en particular els ocells que són sensibles a aquests sons, i capaços de respondre-hi amb actuacions concretes Així, l’actitud d’alguns animals pot ser un avís de sisme o de canvi atmosfèric important Alguns éssers humans també poden presentar una certa sensibilitat als infrasons, que se sol manifestar en forma de símptomes de mareig De totes maneres, el coneixement dels…