Resultats de la cerca

Especialitzat en el camp de la psicofísica i professor a Harvard des del 1938, és autor de la teoria psicofísica que porta el seu nom, fundada en l’apreciació quantitativa directa de la intensitat de l’estimulació que permet d’establir escales de relació o subjectives , en oposició a les escales de la psicofísica de GTFechner

Collaborà amb el seu nom i amb els pseudònims Janot , Janill i Mico en les revistes La Tralla , Cu-cut i En Patufet Dibuixà en La Veu de Catalunya i fou corresponsal de The Studio Creà el Saló d’Humoristes 1916 i n’organitzà les dues primeres edicions Era pare del pintor Emili Grau i Sala

La llegenda la presenta com una penitent que salvà la ciutat durant la incursió dels huns del 451 Passa com a fundadora de l’abadia de Saint-Denis, i el seu nom resta vinculat a una altra fundació parisenca, Sainte-Geneviève, en un altre temps de canonges regulars La seva festa se celebra el 3 de gener

Estudià a les universitats d’Erlangen i de Cambridge, on fou assistent de Rutherford Investigà amb Marsden la dispersió de les partícules alfa i determinà, amb Rutherford, el període radioactiu del radi El 1913 inventà el comptador de partícules, que perfeccionà el 1928 amb l’ajut d’E W Müller, conegut amb el nom de comptador de Geiger-Müller

Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies, algunes de les quals són interessants pels jocs retòrics que intenten sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor Com a pintor, treballà predominantment en la decoració d’esglésies

Deixeble de SI Vavilov El 1934 descobrí i estudià exhaustivament l’efecte que porta el seu nom radiació de Cerenkov , la qual cosa li valgué, juntament amb IE Tamm i IM Frank, el premi Nobel de física del 1958 Anteriorment, pels seus treballs sobre radiació electrònica, rebé, també amb Tamm i Frank, el premi Stalin 1946

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

S'especialitzà en radiotècnia, perfeccionà diversos sistemes de telegrafia i telefonia i construí l’oscillador de tubs electrònics que duu el seu nom Estudià la transmissió d’informació i el 1928 enuncià la llei segons la qual la potència quantitativa d’un mitjà de transmissió és proporcional a l’amplitud de la banda de freqüència pròpia d’aquest mitjà

Estudià a Cambridge, on es doctorà el 1948 Treballà en el camp dels semiconductors a Anglaterra, als EUA i al Canadà en diferents empreses i fou professor de diverses universitats angleses i americanes Les seves recerques el conduïren al descobriment de l’efecte que duu el seu nom i que donà a conèixer el 1963 efecte Gunn

Fou membre dels Ballets Russos de Montecarlo 1932-36 Actuà al Liceu de Barcelona el 1949 amb el Ballet del Marquès de Cuevas i el 1952 amb el New York City Ballet, del qual fou primer ballarí 1950-58 El 1955 fundà l’escola del seu nom, a Nova York, i el 1960, una companyia de ballet