Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
Rosa Rius García
Esquaix
Jugadora d’esquaix.
S’inicià l’any 2002 al Royal Tarraco Sport Center, i posteriorment jugà amb l’Esportiu Rocafort de Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya femení 2008, 2010, 2012 i en fou finalista 2009 Fou jugadora de la selecció catalana A Anglaterra exercí d’entrenadora, participà en diverses lligues i es proclamà subcampiona en el National Club Championship d’Anglaterra 2012 amb l’equip Cottos & Monument El 2011 participà en la fundació del Club Esquaix Casagemes de Badalona, en el qual exercí d’entrenadora Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquaix i…
Josep Franch Xargay
Futbol
Futbolista.
Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça
Jordi Lamarca Sindreu
Vela
Regatista.
Vinculat primer al CN Badalona i després al Club Nàutic El Masnou, es proclamà nou cops campió estatal en patí de vela 1977, 1978, 1979, 1982, 1984, 1986-89 i guanyà una Copa d’Espanya en la classe tornado 1991 El 1992 deixà la competició a causa d’un accident Fou entrenador de la Reial Federació Espanyola de Vela en diverses classes tornado, soling, yngling, match race i jutge de regates de categoria internacional Assessorà l’equip espanyol en tots els Jocs celebrats del 1985 al 2008, amb l’excepció dels d’Atlanta 1996, i en la Copa Amèrica 1995, 2007
Edward Lee Johnson
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot amb experiència en la Lliga ABA, arribà al CE Manresa el 1973 Jugà en l’equip del Bages quatre temporades, i arribà a disputar 103 partits i a anotar una mitjana de 26,5 punts Els 53 punts que anotà en un partit constituí el rècord de l’equip manresà en la màxima categoria del bàsquet estatal Posteriorment jugà al Joventut de Badalona en dues etapes 1977-78, 1979-80 i al CB Mollet 1978-79 Ja retirat, collaborà amb l’equip tècnic del FC Barcelona dirigit per Antoni Serra, que havia estat el seu entrenador a Manresa
Miquel Carreras Bagaria

Miquel Carreras Bagaria (a la dreta)
Fundació del Bàsquet Català / Kim
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
pla Macià
Pla d’expansió de Barcelona elaborat en 1932-34 pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P.Jeanneret.
Rebé aquest nom en homenatge a Francesc Macià Estructurava la ciutat a partir del port, de les vies que, seguint el Besòs i el Llobregat, la comuniquen amb el Vallès i de l’eix transversal que la travessa seguint la línia que va de Badalona a Castelldefels Proposava la reforma i el sanejament del nucli antic, l’adaptació de l’esquema Cerdà per a l’Eixample a les exigències del moment, la classificació de la ciutat en zones, la comunicació amb les platges del Llobregat, on hom construiria una ciutat de repòs i de vacances, i una modificació de les ordenances municipals cercant…
Reixac

Vista de Sant Fost de Campsentelles (Martorelles), des de Sant Pere de Reixac
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac) del municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), centrat per l’església de Sant Pere (191 m alt.), a l’esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria.
L’hàbitat dispers s’estén pel pla de Reixac , on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l’altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac Al S de l’antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028 Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra Badalona i de Sant Cugat del Vallès La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676
Tramvia Metropolità de Barcelona, SA

Tramvia de la línia TramBesòs de la companyia Tramvia Metropolità de Barcelona
© CIC-Moià
Societat creada el 1999 per tal de construir i explotar la concessió de les línies de tramvia del Baix Llobregat i del Besòs de Barcelona.
La xarxa tramviària metropolitana disposa de 29,2 km de vies, 6 línies, 55 estacions i 37 combois completament adaptats El Trambaix circula pels municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat mentre que el Trambesòs ho fa per Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs La reintroducció del tramvia a l’àrea metropolitana barcelonina es desenvolupà en diferents fases La construcció de les dues xarxes comportà una inversió inicial de 431,3 milions d’euros, que s’…
Capital de la Cultura Catalana

Inauguració dels actes a Amposta com a Capital de la Cultura Catalana l’any 2006
© Ajuntament d’Amposta
Iniciativa civicocultural destinada a potenciar la projecció de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un programa d’activitats dutes a terme a la ciutat que rep aquesta designació al llarg d’un any.
Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina