Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu
mètel
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les solanàcies, de fulles ovades, enteres, i flors vermelles, blanques o grogues, ornamental, robusta i fortament tòxica.
victòria
Botànica
Gènere de plantes aquàtiques, de la família de les nimfeàcies, perennes, rizomatoses, de fulles flotants molt grosses i de flors blanques o roses.
Són nadiues de l’Amèrica del Sud La més coneguda és la Victoria regia del nom de la reina Victòria d’Anglaterra, que ha donat nom a tot el gènere
dafne oleoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les timeleàcies, de fulles dures i estretament ovades, amb flors blanques, verdes o purpúries, i fruits vermells.
Mediterrani, es fa en indrets rocallosos de les muntanyes calcàries del migjorn valencià
pentotal
Farmàcia
Substància que es presenta com unes pólvores blanques, amargues, poc solubles en l’aigua, més en l’alcohol i solubles en solucions alcalines.
És un hipnòtic d’acció ràpida i de curta durada 5-20 min És una de les anomenades drogues de la veritat perquè, per via injectable, a dosi reduïda, provoca una disminució de la voluntat, bé que no arriba a produir la narcosi Hom el prepara en solució injectable de sal sòdica al 5% És un hipotensor
draba
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, amb fulles enteres o dentades, flors blanques o grogues i fruits en silícula.
gessamí de Xile
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les apocinàcies, originària de l’Amèrica del Sud, de fulles ovades i de flors infundibuliformes blanques i vermelloses.
privina
Farmàcia
Nom enregistrat d’una substància constituïda per unes pólvores blanques, amargues, solubles en l’aigua i alcohol i insolubles en èter i benzè.
És un simpaticomimètic adrenèrgic i un vasoconstrictor És emprat contra la congestió de la mucosa nasal
bleda-rave
bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir que…
Juli Vallmitjana i Colomines
Juli Vallmitjana i Colomines
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Literatura
Escriptor, pintor i argenter.
Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…
, ,