Resultats de la cerca
Es mostren 3080 resultats
Deportivo Marín
Altres esports de combat
Club de taekwondo de Santa Coloma de Gramenet.
Dirigit pel seu propietari, Francisco Marín, cinturó negre sisè dan d’hapkido i setè dan de taekwondo, i tècnic de la selecció catalana de taekwondo, promogué aquest esport a la ciutat Programa també classes d’altres arts marcials, com l’hapkido o el kick-boxing Ofereix assessorament en defensa personal i entrenament per a accedir a diversos cossos policials Collaborà amb el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès
Blanca Cerro
Judo
Judoka i àrbitre de judo.
Resident a Barcelona des del 1961, s’inicià al judo al Gimnàs Marín El 1972 formà part del primer equip femení de judo federat del gimnàs, on també fou professora Cinturó negre tercer dan, guanyà tres Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1979 i un d’Espanya 1975 Fou la primera dona que arbitrà una final del Campionat d’Espanya júnior com a jutge principal El 1988 ocupà el càrrec de seleccionadora estatal infantil
Francisco Ortiz Armada
Altres esports de combat
Taekwondista i entrenador.
Cinturó negre tercer dan de taekwondo, competí representant el CD Taekwondo Fran Martín del Prat de Llobregat Es proclamà campió de la Copa d’Europa 1993 Participà en tres ocasions en els Campionats del Món Formà part de la selecció espanyola i de les seleccions catalana i gallega Exercí d’entrenador a l’Escola de Taekwondo de Sant Boi de Lluçanès Fou autor del cd-rom d’aprenentatge del taekwondo Mi maestro virtual
El Rayo
Periodisme
Periòdic sindicalista que aparegué a Palma, Mallorca, (28 d’abril de 1912 - juny del 1914).
Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914
cap Martí
Cap, el més septentrional dels tres caps que formen el promontori de la Nau, final de les serralades prebètiques valencianes (Xàbia, Marina Alta).
Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño
Wilhelm Wien
Física
Físic alemany.
Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia
ebenàcies
Botànica
Família de dicotiledònies simpètales integrada per dos gèneres que apleguen unes 500 espècies d’arbres i arbusts de distribució tropical.
Presenten fulles simples i enteres flors generalment unisexuals i fruits en baia Algunes ebenàcies proporcionen fustes molt apreciades banús i fruits comestibles caqui Ebenàcies més destacades Diospyros sp banús , eben Diospyros chloroxylon banús verd Diospyros chrysophyllos, D malacapai, D melanida banús blanc Diospyros dendo, D mespiliformis barnús africà Diospyros ebenaster, D ebenum banús negre, banús asiàtic Diospyros haplostylis banús de Sud-àfrica Diospyros jupru, D melanoxylon banús indi Diospyros kaki caqui Diospyros rubra banús roig Diospyros virginiana…
fumarell carablanc

Fumarell carablanc
© J.J. Harrison
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, la part superior del cap negra, vorejada d’una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós.
Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià
Josep Barberà i Farràs
Arqueologia
Arqueòleg.
Excavà en diversos poblats ibèrics dels voltants de Barcelona i s’especialitzà en l’estudi de les importacions de ceràmica romana republicana de vernís negre, coneguda amb el nom de campaniana Entre les seves publicacions destaquen La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete del Tossal de les Tenalles de Sidamunt Lérida 1965, La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar 1970 i La Penya del Moro a Sant Just Desvern Barcelona 1975, en collaboració amb EMorral i ESanmartí
esparver d’estany
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 50 cm de llargada, ales llargues (obertes, en forma de M obtusa), lleugerament arrodonides, i cua i cos també llargs.
El plomatge dels mascles és gris pàllid, negre a les puntes de les ales i blanc a les parts inferiors i al carpó Les femelles són molt més fosques a les parts superiors i de color d’ocre llistat a les inferiors S'alimenta de batracis, rèptils, mamífers petits i ocells Migrador parcial El seu hàbitat és com el de l’esparver cendrós hiverna als Països Catalans, però no hi nia, i passa en migració per les Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina