Resultats de la cerca

Doctor en dret civil i canònic, s’establí a Barcelona, on exercí d’advocat Anotà les Observationes sacri regii Senatus Cathaloniae de Miquel Ferrer 1608 publicà, amb el títol d' Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae 1610, unes notes tretes d’autors pràctics de Catalunya per tal de demostrar l’obscuritat d’algun punt de l' Apparatus ad constitutiones Cathaloniae de Tomàs Mieres

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou passant de Francisco Silvela Tornà a Girona, on exercí d’advocat Fou un dels fundadors de la Revista de Gerona , en la qual publicà obres de tema jurídic i collaboracions de tema històric Collaborà en la creació de la Universitat Lliure de Girona i en fou rector 1870-72

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

Advocat, el 1848 fou successivament ministre d’instrucció pública i d’agricultura i comerç S'acostà a Cavour 1850, del qual fou ministre de gràcia i justícia 1853-55 Ocupà el ministeri de l’interior 1855-58 i rompé amb Cavour poc després El 1862 i el 1867 fou primer ministre La seva actitud en la Qüestió Romana l’obligà a dimitir

Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873

Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la Diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué

Advocat, es dedicà a estudis estadístics Fou un dels fundadors d’ El Imparcial , redactor de La Revista de España i collaborador gairebé únic de La Revista General de Estadística Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines 1870-1873 i 1891-95 Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana

Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli 1784 i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà Participà en la fundació de la Societat Maonesa 1778, en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira , versificació d’una narració de Richard Steele Fou publicat a la Revista de Menorca 1931

4 mesos després que l'antisistema Moviment 5 Estrelles guanyés les eleccions generals a Itàlia, l’advocat Giuseppe Conte, proposat per aquest partit, accedeix al càrrec de primer ministre d’un govern de coalició que inclou també la Lliga Nord El 28 de maig el president Mattarella vetà la proposta de govern perquè la cartera de finances l’ocupava un euroescèptic declarat, que posteriorment fou substituït

Advocat, fou cofundador de les JONS i membre del Consejo Nacional de Falange Española y de las JONS Ministre del treball 1941-57, creà les universitats laborals i el Seguro Obligatorio de Enfermedad Personalitat destacada de la ultradreta espanyola, fou president, en 1974-95, de la Confederación Nacional de Ex-Combatientes i defensà la continuïtat del franquisme pur El 1975 publicà Reflexiones sobre España