Resultats de la cerca

Fundat el 1919, impulsà l’excursionisme i l’activitat cultural de la ciutat Inicialment tingué seccions d’atletisme i fotografia, a més d’una biblioteca A partir del 1923 es constituïren les seccions d’esports de muntanya, de ciències, femenina i la de cultura física Organitzà excursions, escalades i fomentà la pràctica de l’esquí Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre Excursionista del Vallès Entre el 1925 i el 1937 publicà un butlletí propi social Després de la Guerra Civil reprengué les activitats l’any 1940 Organitzà cursos d’espeleologia i…

Fundat el 1908 per iniciativa de Joan Montllor i Pujal, el seu objectiu era fomentar l’excursionisme a partir de l’estudi natural, històric i cultural de Catalunya Des del 1918 realitzà ascensions als principals cims pirinencs entre la Maladeta i el Canigó Al principi dels anys trenta, destacà l’escalador Jaume Tiana, amb importants escalades a Sant Llorenç del Munt i els Pirineus, a més d’algunes ascensions als Alps El 1931 creà la secció d’esquí i a mitjan anys trenta incorporà la secció de cinema Entre el 1921 i el 1924 publicà el butlletí Nostra Comarca conjuntament amb el Centre…

Fundat el 1972, nasqué de la fusió de les dues entitats excursionistes de la ciutat el Grup Excursionista Muntanyenc 1923 i l’Agrupació Excursionista Ginesta 1929 Disposa de seccions d’escalada, grup alpí i un esplai La secció d’escalada fou campiona de Catalunya d’escalada esportiva durant tres anys i obrí vies de dificultat a les comarques tarragonines, a les parets del Troll Noruega i a les Yosemite EUA El grup alpí coronà cims com el Broad Peak pel vessant xinès, obrí una nova via al Cho Oyu i formà part de les primeres ascensions estatals al Nun i a l’Annapurna central…

S’inicià en l’Agrupació Esportiva Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, passà al Club Esportiu Mediterrani, amb el qual fou campiona d’Espanya 1990 i acabà jugant en el Club Natació Catalunya després d’haver estat internacional en quinze ocasions El 1994 tornà al CE Mediterrani, però com a entrenadora, i portà l’equip a la conquesta de cinc Lligues 1994-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i a la disputa de tres finals de la Champions europea 1996, 1997, 1998 Parallelament, començà a collaborar amb la federació espanyola i portà la selecció estatal absoluta al quart lloc…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han convertit en…

Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus efectes grisosos…

Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de…

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que…

Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat,…

El president Alassane Ouattara va ser reelegit per un segon mandat de cinc anys en obtenir el 83% dels vots en la primera volta de la consulta, celebrada al final d'octubre El candidat opositor, Pascal Affi N'Guessan, del Front Popular Ivorià FPI, tan sols va aconseguir el 9% dels vots Ouattara, amb el suport de la seva formació, l'Agrupació dels Republicans RDR, i del Partit Democràtic de Costa d'Ivori PDCI, va guanyar en totes les regions del país, menys a Moronou, on va néixer Affi N'Guessan Enfortit per una victòria que no va ser contestada per l'oposició, Ouattara va…