Resultats de la cerca
Es mostren 1450 resultats
Ceferí Olivé i Cabré
Pintura
Aquarel·lista.
Fill de rajolers, passà la infantesa a Maspujols i a Reus, on fou aprenent del pintor decorador Antoni Fuster —que li ensenyà la tècnica de l’aquarella— i assistí a l’Escola Municipal de Dibuix que dirigia Tomàs Bergadà El 1925 s’establí a Barcelona, on féu de pintor decorador i d’escenògraf, al mateix temps que esdevingué deixeble de Fèlix Mestres a Llotja El 1931 ingressà a l’Agrupació Aquarellista de Catalunya i es proposà de revitalitzar l’aquarellisme Participà en exposicions collectives i es presentà sol, el 1940, a la sala Pictòria de Barcelona Són destacables els seus…
Renata Tarragó i Fàbrega
Gracià Tarragó i Pons amb la seva filla Renata Tarragó i Fàbrega
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista, filla de Gracià Tarragó.
Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve , de Falla, a Londres en un concert de la BBC 1948, ciutat on també enregistrà…
,
Costa d’Ivori 2015
Estat
El president Alassane Ouattara va ser reelegit per un segon mandat de cinc anys en obtenir el 83% dels vots en la primera volta de la consulta, celebrada al final d'octubre El candidat opositor, Pascal Affi N'Guessan, del Front Popular Ivorià FPI, tan sols va aconseguir el 9% dels vots Ouattara, amb el suport de la seva formació, l'Agrupació dels Republicans RDR, i del Partit Democràtic de Costa d'Ivori PDCI, va guanyar en totes les regions del país, menys a Moronou, on va néixer Affi N'Guessan Enfortit per una victòria que no va ser contestada per l'oposició, Ouattara va…
Enric Vilà i Armengol
Enric Vilà i Armengol
© Fototeca.cat
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor i estudiós de la sardana.
Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona , Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta , Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM a partir de les seves vivències l’han convertit en…
,
Josep Valls
Música
Director i compositor.
Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’orquestra d’alguns dels teatres lírics de la ciutat El 1880, de retorn a València, ingressà com a professor del conservatori i emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres Dirigí la Societat de Concerts Artístico-musical, també anomenada Societat de Concerts de València, una destacada orquestra valenciana constituïda…
,
Maria del Mar Sanromà Torras
Waterpolo
Jugadora i entrenadora de waterpolo.
S’inicià en l’Agrupació Esportiva Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, passà al Club Esportiu Mediterrani, amb el qual fou campiona d’Espanya 1990 i acabà jugant en el Club Natació Catalunya després d’haver estat internacional en quinze ocasions El 1994 tornà al CE Mediterrani, però com a entrenadora, i portà l’equip a la conquesta de cinc Lligues 1994-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i a la disputa de tres finals de la Champions europea 1996, 1997, 1998 Parallelament, començà a collaborar amb la federació espanyola i portà la selecció estatal absoluta al quart lloc…
Josep Planas Artés
Futbol
Futbolista i entrenador.
Conegut com Pepe Planas, començà a destacar com a defensa i migcampista a l’Andreuenc 1915-19 i a l’Avenç 1919-21 El Futbol Club Barcelona el va incorporar al seu equip, on jugà 181 partits i marcà 25 gols, durant set temporades 1920-27 En totes aquestes, excepte l’any 1923, fou campió de Catalunya i guanyà tres Copes d’Espanya 1922, 1925, 1926 L’abril del 1927 s’incorporà a l’Athletic Biorges de Rouen, on alternà les tasques de jugador i entrenador Posteriorment entrenà el Racing de Ferrol, Arenas, Murcia, Celta, Deportivo i Real Zaragoza Durant la postguerra dirigí de nou l’equip de Ferrol…
Jordi Anglès Soler
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
S’inicià en l’excursionisme el 1969 com a membre de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs i el 1972 ingressà com a soci al Centre Excursionista de Terrassa CET, on fou monitor entre el 1974 i el 1977, primer de la secció infantil i després d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya Formà part de la junta de la secció d’alta muntanya, i en fou un dels membres més actius Durant els anys setanta també realitzà les primeres escalades destacades als Pirineus i als Alps El 1978 s’installà a Andorra, on treballà de monitor d’esquí Participà en diverses expedicions del CET, com ara…
sardanisme
Ballada popular al passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…
cor
Actuació d’una coral
© CIC-Moià
Música
Societat coral.
El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular Durant el segle XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia a cappella del segle XVI…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina