Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…
els Cogullons
Despoblat
Despoblat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a 1 042 m alt., dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 5 h era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades
el Taga
El cim del Taga
© Fototeca.cat
Massís
Massís culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial ripollès, el vèrtex del qual fa, a 2 040 m alt., de partió entre els municipis de Pardines (N), Ribes de Freser (W) i Ogassa (SE).
És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació E-W, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovení, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues El relleu baixa escalonadament cap al N i l’W al serrat de la Maçana hi ha un altre Taga , de 1 914 m alt, 1,5 km al NW però el relleu torna a elevar-se cap a l’E, passada la portella d’Ogassa 1 709 m alt i cap al S amb els sediments permotriàsics del coll de Jou, a 1 630 m alt, comença el…
la Boixedera
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Cabó, entre el cap de municipi i el Vilar de Cabó.
Hi ha encara el pont i l’aqüeducte de la Boixedera, amb una arcada de punt rodó a la part inferior i diversos arquets escarsers al pis alt
Montanejos
Montanejos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la vall mitjana del Millars, a la confluència amb la rambla de la Maimona, on passa profundament engorjat Terme molt muntanyós i poc conreat, el bosc hi ocupa 460 ha L’agricultura és predominantment de secà i el regadiu es localitza al fons de la vall Hi ha fonts d’aigües medicinals sulfatades i bicarbonatades, base de la tradicional funció d’estiueig El poble 456 h 2006 468 m alt és a la dreta del Millars, entre les confluències de la rambla de la Maimona i del barranc de Montant L’església parroquial Sant Jaume fou bastida en 1782-98 Dependent de Montant, els…
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que…
Montsonís
Poble
Poble (386 m alt.) del municipi de Foradada (Noguera) situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m alt.), a l’esquerra del Segre, a l’entrada de l’estret de Salgars. Més de la meitat de la població es troba disseminada.
De la seva església parroquial Santa Maria, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils Hi destaca el castell de Montsonís L'actual castell és el resultat d'un procés constructiu que s'inicià en el segle XVI, quan els barons abandonaren l'antiga fortalesa alt-medieval i traslladaren la seva residència a la vila
Ordal

Torre de vigilància forestal d’Icona, al port d’Ordal
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Subirats (Alt Penedès), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València.
És situat entre les anomenades serres d’Ordal , a la davallada del coll de la creu d’Ordal 507 m alt, entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d’un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble d’Ordal, i entre el puig de les Agulles 632 m alt i el puig Bernat 606 m Hom explota pedreres i forns de calç Hi ha comerç de trànsit
Mont-ral

L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc Conca de Barberà El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la…
Sant Martí de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès als vessants meridionals de la serra de l’Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina (646 m alt).
Comprèn la vall de la Riberòla, afluent, per la dreta, de l’Aglí al NE comprèn, més enllà del coll de Bois i del roc Poirit 589 m alt, un sector del bac de Taixac, que davalla vers l’Aglí a la sortida de la gorja de la Fo Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar La superfície agrícola és dedicada al conreu de la vinya 172 ha, 134 de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat, als arbres fruiters 3 ha de presseguers i albercoquers, a les hortalisses 6 ha de carxofes i enciams i 17 ha a pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola amb 8 000 hl de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
