Resultats de la cerca

Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…

A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar oví el 1980 El…

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros

Tenia població morisca fins al s XVII

Hi ha un hostal

El territori s’allarga des del riu Girona, al S, fins a l’ombria de la serra de Segàrria pel coll del barranc de Ramon De les 207 ha de secà, un terç és destinat a l’ametller, i la resta a l’oliverar, garrofers i quelcom de vinya antigament de panses El regadiu 79 ha, que aprofita l’aigua de fonts i pous, és destinat als cítrics i hortalisses El règim predominant és el conreu directe La població és en recessió des del començament del s XX, però s’ha estabilitzat des del 1970 Hi ha una distribució de la població activa equilibrada El poble 368 h agl 2006, rafalencs 88 m alt és el centre de la…

Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…