Resultats de la cerca
Es mostren 1883 resultats
ardiaca
Història
Cristianisme
Primer o principal dels diaques d’una església.
Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els clergues en…
Lennie Tristano
Música
Pianista de jazz, compositor i pedagog nord-americà, de nom Leonard Joseph.
S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran repercussió en…
,
Salvador Jàfer i Sanxis
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Docent de professió, es donà a conèixer com a poeta en l’antologia Carn fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, premi Crítica del País Valencià 1985, Navegant obscur 1987 i El desert 2002, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2003 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona el 1982 L’any 1988 aparegué…
Foc i Fum
Setmanari
Setmanari bilingüe que aparegué a Palma (Mallorca) del 1918 al 1936, fundat, dirigit i pràcticament redactat tot per es Mascle Ros (Jordi Martí i Rosselló).
De caràcter satíric, humorístic i anticlerical, aconseguí una gran popularitat a Mallorca Durant la Dictadura hagué d’aparèixer sota diferents noms Pitos y Flautas gener-desembre de 1928, Cultura gener-desembre de 1929 i Copeo gener-desembre de 1930
Revista de Occidente
Publicacions periòdiques
Publicació mensual d’humanitats (literatura, filosofia, art, etc) fundada per José Ortega y Gasset el 1923 a Madrid que aparegué fins al juliol del 1936.
Ha constituït el reflex més notable de la vida intellectual espanyola del s XX, i hi collaboren importants personalitats del país i estrangeres La publicació ha estat continuada 1963 pel seu fill José Ortega Spottorno
La République des Pyrénées-Orientales
Periodisme
Diari rossellonès, òrgan del partit radical socialista, fundat per Simó Violet, que aparegué del 26 d’octubre de 1902 al 30 de març de 1906.
Els seus redactors en cap foren Marcel Huart, G Jouaust i Numa Roustan
La Rebeldía
Setmanari
Setmanari, en castellà, subtitulat inicialment ‘‘periòdic republicà d’Unió Republicana’’, que aparegué a Barcelona des de l’1 de setembre de 1906 fins al 1911.
Fundat per Joan GBalaguera —que en fou el primer director—, Joan Colominas, Rafael Guerra del Río, Rafael i Josep Ulled, etc, fou l’òrgan d’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes els Jóvenes Bárbaros
El Gall

Portada de l’exemplar número 16 del setmanari El Gall (19 d’octubre de 1912)
Setmanari
Setmanari nacionalista en català que aparegué a Barcelona del 4 de juliol de 1912 al 4 de gener de 1913, dirigit per Francesc Xavier Gambús.
Es destacà pel nombre d’illustradors entre altres, hi collaboraren Apelles Mestres, Pasqual Capuz, Junceda, etc
Nuestra Palabra
Periodisme
Periòdic comunista que aparegué a Palma (Mallorca) del gener del 1931 al juliol del 1936 —de primer sortí cada deu dies i després cada setmana—.
Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda
Millars
Historiografia catalana
Publicació anual sobre històrica i geografia nascuda el 1974 al Col·legi Universitari de Castelló, adscrit a la Universitat de València.
En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria, a Carme Olària Carmen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina