Resultats de la cerca

Membre del Club de Natació Banyoles, guanyà el Campionat de Catalunya de l’especialitat 2006, i aconseguí l’ascens a la lliga estatal La temporada 2006-07 jugà al Montpellier Université Club Canoë Kayak D’altra banda, el 2003 participà amb la selecció espanyola en el torneig internacional Westhoek i en el Campionat d’Europa Amb la selecció catalana, obtingué la medalla d’argent de caiac polo en els Jocs Nàutics Atlàntics 2009 Fou membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Piragüisme i des del 2007 forma part del comitè de caiac polo de la Federació Catalana de…

Des del 1958 fou jugador del Club Beisbol Siemens, de Cornellà de Llobregat, amb el qual jugà regularment el Campionat d’Espanya Fou delegat i posteriorment president del club El 1968 rebé el premi de la Federació Catalana de Beisbol al millor directiu de beisbol Es dedicà també a l’arbitratge de partits de la Lliga espanyola D’altra banda, fou vocal 1973 i president de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol 1997-2002 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2003 i la insígnia d’or de la federació catalana 2007

Competí pel CN Barcelona, amb el qual guanyà nou Campionats d’Espanya 1961-62, 1964-70 i quatre Lligues estatals 1966-69 Habitualment actuava de boia, i fou seixanta-vuit vegades internacional amb la selecció espanyola entre el 1963 i el 1970 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en dos Campionats d’Europa 1966, 1970 i uns Jocs Mediterranis 1967, en els quals aconseguí la medalla de bronze Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1966, argent 1967 i or 1968 i la placa d’honor, totes concedides per la Reial Federació Espanyola de Natació

Membre del Club Natació Catalunya, guanyà quatre Lligues 1988, 1989, 1990, 1992 i quatre Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992 En competicions europees de clubs es proclamà subcampió de la Copa d’Europa 1988 i la Recopa 1986 El 1992 guanyà la Recopa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció estatal jugà 50 partits i aconseguí la medalla d’argent als Jocs Mediterranis 1983 La temporada 2009-10 tornà al CN Catalunya com a entrenador del primer equip i aconseguí el Campionat de primera divisió, que retornà l’equip a la divisió d’honor

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al comitè català el 1978, a l’estatal el 1980 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1986 En el seu extens currículum destaquen actuacions a la Copa del Món masculina 1999, la final de la Lliga mundial masculina 2002, el Campionat d’Europa júnior 2004, els Jocs Mundials universitaris 2005 i la superfinal de la Lliga mundial femenina 2008, fins a assolir la categoria olímpica als Jocs de Pequín 2008 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1993, d’argent 1998 i d’or 2005

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004

Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…

El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456

Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret