Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Dellui
Coma de la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el municipi de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui 2 542 m alt, al nord, el tuc de la Muntanyeta 2 673 m, les pales de Cubieso 2 782 m i la collada de Dellui 2 595 m que comunica aquesta zona amb la vall Fosca, a l’est, i la pala de Dellui 2 803 m i la pala de Morrano 2 636 m, al sud El barranc de Dellui , afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l' estany de Dellui
estany Roi
Estany
Estany de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat a 2 282 m alt., al vessant oriental de la collada de Fenarroi.
El seu emissari, el barranc de l’estany Roi , forma, conjuntament amb el dels estanys de Gémena, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor
vall d’Àneu

Vista del paisatge muntanyós de la Vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
el Baix Llobregat

Comarca
Comarca de Catalunya, a la vall mitjana i baixa del Llobregat.
La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…
Espot
Espot
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…
Emili Mira i López

Emili Mira i López
© Arxiu família Mira
Psiquiatria
Psiquiatre.
S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant Boi 1936-39…
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…
Ramon Strauch i Vidal

Ramon Strauch i Vidal
© Fototeca.cat
Història
Absolutista.
Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb aquell règim Pel…
Vilaller

Vilaller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El terme municipal de Vilaller, de 59,23 km 2 , centre de la vall de Barravés nom de l’alta conca de la Noguera Ribagorçana s’estén al sector central i septentrional de la comarca, en contacte amb la Vall d’Aran i al límit amb la província d’Osca Limita al N amb els termes de Viella i Salardú Vall d’Aran, a ponent amb Montanui Ribagorça, al S i SE amb el Pont de Suert i a l’E amb el de la Vall de Boí El municipi comprèn la vila de Vilaller, cap administratiu del municipi, el poble de Senet de Barravés, l’antiga quadra de Cierco, el santuari de Riupedrós i les ermites de…
El romànic. 1000-1937
L’art romànic català fou presentat al món a París el 1937 La presentació girà a l’entorn d’una gran exposició organitzada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura del Govern francès El Govern de la Generalitat havia traslladat bona part de les grans obres del romànic català a Olot, on semblava que estaven més protegides dels bombardeigs de l’aviació feixista italiana que al Museu d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona L’exposició "L’art catalan" Del Jeu de Paume a Maisons-Laffitte L’exposició, anomenada “Du X siècle au XV…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina