Resultats de la cerca

Conegut com Pepitu , ingressà al Club Tennis Barcino el 1941 Guanyà, en diferents categories d’edat, vint-i-vuit Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya, tant en individuals com en dobles, i per equips de club, amb el Barcino Fou membre de l’equip espanyol de veterans i de veterans sèniors 1980-84, dels quals també fou capità Del 1971 al 1979 fou vicepresident del CT Barcino i delegat de la secció de tennis El 1965 se’l nomenà soci de mèrit i se li atorgà la insígnia de brillants del club

Practicà l’atletisme al RCD Espanyol i durant la dècada de 1940 reorganitzà la secció de rugbi del club, creada l’any 1923 El 1943 participà en l’única final d’un Campionat de Catalunya que enfrontà el RCD Espanyol i el FC Barcelona Jugant com a centre, fou el capità de l’equip fins a la seva dissolució al principi dels anys cinquanta L’any 1951 jugà un partit internacional que enfrontà la selecció espanyola amb la italiana També formà part del Barcelona Universitari Club, entitat que l’homenatjà l’any 1954

S’inicià a l’Institut Guttmann de Barcelona, practicant atletisme, tennis de taula i escacs, i obtingué nombrosos èxits en la modalitat d’eslàlom amb cadira de rodes, com l’or i la plata en els Campionats del Món i la de plata en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, en la classe T42 Posteriorment, es passà al bàsquet, on fou 94 vegades internacional amb la selecció espanyola, de la qual arribà a ser el capità, i disputà els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, Arnhem 1980 i Barcelona 1992, després dels quals es retirà

Pioner de la competició de pesca d’altura a l’Estat espanyol Disputà vuit Campionats del Món, quatre com a capità de la selecció espanyola, des del 1981 Guanyà les medalles d’or i d’argent en l’especialitat de bromeig, ambdues a França 1991 i 1993 respectivament, i l’or en curricà al Senegal 2002 Amb el Club de Pesca el Masnou aconseguí la medalla d’argent en el Mundial de clubs d’Itàlia 2009 en bromeig Fou membre del comitè de la Internacional Game Fish Association 1985-99

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades

A la dècada dels anys trenta del segle XX realitzà sortides i ascensions en cims catalans i europeus Formà part de l’equip d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou capità Entre el 1940 i el 1959 destacà com a esquiador en campionats i curses d’àmbit català i estatal La temporada 1944-45 posà en marxa, conjuntament amb Alfons Segalàs, Ernest Mullor i Ezequiel Giró, l’Escola d’Esquí de la Molina Publicà articles sobre el món de l’esquí en revistes especialitzades i butlletins d’associacions

Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits

Com a jugador del Club Esportiu INEF Barcelona participà en la Copa d’Europa en sala 2006-10, en la Copa d’Europa clàssica 2007-10, en el torneig de presentació de la selecció catalana, com a capità 2009, i en diversos tornejos internacionals de les modalitats clàssica, sala i platja Fou tresorer de la Federació Catalana de Tamborí 2008-09 Fou el primer jugador català que rebé el premi al millor jugador de la sèrie C del Torneig Internacional Les Pennes-Mirabeau 2009 de la modalitat clàssica

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit