Resultats de la cerca

Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri Emboscada tràgica o a drames realistes Humanitat, Regeneració El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat , continuada per L’herència del diable En tots els films la direcció i la fotografia anaven a càrrec d’ambdós socis

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del Festival de Canes,…

Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995,  Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble vida del…

Fill de Douglas Fairbanks Després de pellícules com The Prisoner of Zenda 1937, Sinbad the Sailor 1947, de R Wallace, i State Secret 1950, de S Gilliat, actuà en films de menys èxit i es dedicà a la televisió Douglas Fairbanks Presents , 1952-57 L’últim film en què aparegué fou Ghost Story 1981, de J Irvin

Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anys trenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren tres Oscar el 1948, pel tema…

Considerat un dels més provocatius directors del cinema independent nord-americà, protagonitzà el curtmetratge Schatt's Last Shot 1985, abans de debutar en el llargmetratge amb Fear, Anxiety & Depression 1989, una pellícula de baix pressupost en què ja donà mostres de la seva pessimista visió del món Molt més èxit obtingué amb Welcome to the Dollhouse 1995 i, sobretot, amb Happiness 1998, sarcàstica i àcida comèdia coral Storytelling 2001 i Pallindromes 2004 són mostra també de la seva capacitat crítica i revulsiva

Començà en el món de l’espectacle com a cantant de rap, formant part del duet DJ Jazzy Jeff and The Fresh Prince Basant-se en la seva pròpia vida al barri de Beverly Hills, a partir del 1990 protagonitzà la comèdia televisiva The Fresh Prince of Bel-Air , que li donà una gran popularitat i li preparà el terreny per al cinema, on començà a destacar en pellícules com Made in America 1993, de R Benjamin Six Degrees of Separation 1993, de F Schepisi, i sobretot, Bad Boys 1995, de M Bay Ha intervingut en comèdies i pellícules d’acció, com ara Independence Day 1996, de R Emmerich Men in Black 1997…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007 Town Creek ,…

Enamorat del cinema fantàstic i la cultura popular, a vuit anys ja rodava amb una càmera de 8 mm El seu primer llargmetratge fou la història de terror The Evil Dead 1981, realitzada amb molt poc pressupost però que esdevingué un títol de culte, i que acabà donant origen a la trilogia completada per Evil Dead II 1987 i Army of Darkness 1993 Caracteritzat pels seus espectaculars moviments de càmera i un muntatge trepidant, Raimi dirigí la comèdia negra Crimewave 1985, la intriga fantàstica Darkman 1990 i el western The Quick and the Dead 1995 Intentà diversos canvis d’estil, per tal d’acostar-…

Sorgit dels circuits contraculturals de la dècada del 1960, creà el grup musical The Monkees com a rèplica nord-americana de The Beatles el grup guanyà un premi Emmy per la sèrie de televisió que protagonitzà Debutà al cinema amb el musical psiquedèlic Head 1968 Un dels guionistes d’aquesta pellícula fou el seu amic Jack Nicholson, actor a qui dirigí en la seva següent obra, Five Easy Pieces 1970, donant inici a una llarga collaboració The King of Marvin Gardens 1974, The Postman Always Rings Twice 1981, Man Trouble 1992 i Blood & Wine 1996 Treballà el gènere policíac, amb títols com…