Resultats de la cerca
Es mostren 2306 resultats
Gaietà Socias i Bas
Historiografia catalana
Escriptor.
Exercí de notari i de secretari reial, i fou secretari de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Fou el primer president del Collegi de Notaris de les Balears 1867-85 Deixà més d’un centenar de protocols 1841-92, fonamentals per a l’estudi de Mallorca a la segona meitat del s XIX Entre la seva bibliografia cal destacar Cereales 1851, Reyes de Mallorca 1852, Observaciones sobre la reforma del notariado 1853 i 1859 i La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación 1881
Joan Papió
Historiografia catalana
Escriptor i religiós franciscà.
Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou professor de la Universitat de Cervera 1717-42 L’any 1747 ingressà en el collegi de missions d’Escornalbou com a escriptor del seminari És autor de l’obra El colegio seminario del Arcángel San Miguel de Escornalbou 1765, reimpresa en facsímil el 1987 pel Patronat del Castell Monestir, amb una nota introductòria de Llorenç Jaume Grau Lectures TORRES I AMAT, F Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes , Barcelona 1836
Fruitós Verneda i Figueras
Educació
Agronomia
Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog.
Professor del Collegi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa 1902-28 Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages Al temps de la filloxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans Collaborà amb articles de divulgació a La Pagesia , revista del gremi de pagesos de Manresa
Urbà VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Maffeo Vincenzo Barberini en ésser elegit papa (1623-44).
Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós
Urbà VI
Cristianisme
Nom que adoptà Bartolomeo Prignano en ésser elegit papa (1378-89).
Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir
Joaquim Almeda i Roig

Joaquim Almeda i Roig
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Home eminent per la seva cultura jurídica i competència professional, fou catedràtic de dret romà, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona És autor de La costumbre como fuente de derecho 1908, del Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña i d’un Dictamen sobre si són o no redimibles els censos emfitèutics a Catalunya, en collaboració amb Guillem A Tell i Tomàs Fontova Cal esmentar el seu discurs presidencial Estado del Derecho Catalán 1908
Jeroni Julià i Funes
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims
Joaquim Fiol i Estades de Montcaire
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia
Pedro Añibarro Ugalde
Literatura
Escriptor basc.
Pertangué a l’orde franciscà, estudià a Bilbao i a Aranzazu, i visqué des dels 42 anys al Collegi de Missioners de Zarautz Considerat com un dels iniciadors del renaixement literari al país basc, realitzà traduccions, estudis gramaticals i, sobretot, llibres de caràcter religiós com Escu liburna eta berean eguneango cristiñan cereguiñac ‘Manual de pràctiques cristianes diàries’, 1802 Publicà obres en diversos dialec tes bascs i traduí al biscaí el Gero d’Axular La majoria de les seves obres foren publicades pòstumament, i algunes resten inèdites encara
Jordi Alegret Castillo
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià com a jugador al collegi Maristes de Sants de Barcelona Posteriorment jugà a l’equip juvenil del FC Barcelona i, ja com a sènior, a l’Apolo i al Laietà Començà l’etapa com a tècnic al Maristes de Sants, i més endavant fitxà pel RCD Espanyol L’any 1983 fou seleccionador estatal juvenil i membre de l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge També entrenà les seleccions espanyoles sub-20 i ADO Fou seleccionador català absolut entre el 1984 i el 1985
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina