Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
aplisina
aplisina
© Fototeca.cat
Zoologia
Gènere d’esponges de la classe de les demosponges, de forma digitada, d’uns 20 cm d’alçada aproximadament, l’esquelet de les quals és constituït exclusivament per fibres d’espongina.
Són de color groc viu, però en treure-les de l’aigua s’ennegreixen ràpidament Es troben per totes les mars, a la zona costanera
babingtonita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferrós-fèrric i càlcic, Ca4Fe22+Fe23+(OH)2Si10O28.
Forma cristalls petits de formes tabulars o prismàtiques, sovint reunits en agregats bacillars radiats És de color negre o fosc, opac i de lluïsor vítria
bravoïta
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel i ferro, (Ni,Fe)S2.
Cristallitza en el sistema cúbic, en cristalls de color gris metàllic Té una duresa de 5,5-6 i un pes específic de 4,6
bischofita
Mineralogia i petrografia
Clorur hidratat de magnesi, MgCl2·6H2O.
Mineral que es presenta en cristalls monoclínics pseudohexagonals, de color blanc i lluïssor vítria Procedeix de la dissolució de la carnallita i és molt deliqüescent
bis
Bis
NOAA/NMFS/SEFSC (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels escòmbrids semblant al verat, però més petit (ateny uns 35 cm de llargada) i d’ulls més grossos.
Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic
becquerelita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’urani hidratat, UO3 · 2H2O.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica en formes tabulars i forma macles de l’estil de l’aragonita És de color taronja o groc
peluda d’alga
Peluda d’alga
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, que no sol passar dels 15 cm de longitud total, molt semblant al llenguado però amb l’aleta pectoral del costat cec pràcticament inexistent.
És de color castany o gris terrós i habita als fons baixos de la mar Mediterrània La seva carn és menys estimada que la del llenguado
uredòspora
Botànica
Tal·lòspora unicel·lular pròpia de la fase dicariòtica de les uredinals.
Les uredòspores són espores arrodonides, sovint de color de rovell, que es formen copiosament en els uredosorus, i que constitueixen els principals dissemínuls de les uredinals
tintura de benjuí
Farmàcia
Cosmètica
Preparació galènica més important del benjuí; és obtinguda per percolació amb alcohol de 80°C.
Té un color vermellós, olor agradable i reacció àcida Diluïda en el seu volum d’aigua dóna un líquid lletós Forma part de diverses preparacions cosmètiques
lliurea
Indumentària
Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici, especialment des del s XII.
A partir del s XV aquest nom serví per a designar el vestit propi, pel seu color, galons, botons, etc, dels criats d’una casa noble