Resultats de la cerca

Competí en la modalitat de lluita lliure amb el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Assolí onze títols de campió de Catalunya 1989-96, 1998-2000 i tretze d’Espanya en diferents categories de pes, set en 74 kg 1987, 1989-93, 1996, dos en 82 kg 1994, 1995 i quatre en 85 kg 1998-2001 El 2001 abandonà l’alta competició i exercí d’entrenador al Club de Lluita Baró de Viver

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional

Fundat el 2003, acull esportistes d’alt nivell de Catalunya i de l’estat espanyol per formar-los en piragüisme d’aigües braves i esquí de fons Té les seves installacions al Parc Olímpic del Segre i disposa d’un canal d’aigües tranquilles i un d’aigües braves, tant d’iniciació com de competició, dos remuntadors mecànics, un circuit d’esquí de rodes, sala d’entrenament i residència per a esportistes

Conegut com a Hansi Germà de Jorge Fou copilot d’Antoni Zanini el 1967 Campió d’Espanya de velocitat per a turismes de fabricació espanyola 1978 Quedà segon, formant parella amb el seu germà, en el V Ralli dels Faraons 1986 Al final dels anys vuitanta, continuà com a pilot de l’equip Nissan de Raids Dins el camp de la mecànica, fabricà el Seat 124 per a circuit 1980, entre altres cotxes de competició

Integrat a l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la primera cursa de la Pujada de Montjuïc i el ciclocròs de Badalona 1931 Guanyà la prova de la Unió Ciclista Sabadell i es proclamà campió d’Espanya de ciclocròs 1936 i també en fou subcampió estatal 1942 Un cop deixà la competició entrà com a assessor tècnic de l’AC Montjuïc El 1975 rebé un homenatge a Sabadell a càrrec de la Penya Ciclista El Pedal

Membre del Bike Route, es proclamà campiona d’Espanya de camp a través 1994, 1998, 2000 i descens 1994, i guanyà sis edicions de l’Obert d’Espanya i del Gran Premi Coronas Fou subcampiona d’Europa de camp a través 1995 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i Sydney 2000 Deixà la competició per un accident el 2005 Des del 2006 se celebra anualment a Cardona el Gran Premi Sílvia Rovira

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

Fou delegat de l’equip de bàsquet de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, que presidí 1973-91 Durant el seu mandat, el 1981 es construí el pavelló que fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el Noia conquerí una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1990 i una Lliga Catalana 1990

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013