Resultats de la cerca

Autor d’operetes de fama universal, fou el millor continuador de l’estil vienès del gènere Les seves obres més importants són Vígözvegy ‘La vídua alegre’, 1905, Der Graf von Luxemburg ‘El comte de Luxemburg’, 1909 i A mosoly országa ‘El país del somriure’, 1929

Repartí la seva tasca entre la docència universitària, la crítica i història literària i la poesia Aquesta, de tipus expressionista, cristallitzà en obres com ara Präludien 1904 i sobretot Der Aufbruch ‘La partença’, 1914 Fou traductor de Balzac, Hde Régnier, ChPéguy, FJammes i altres

És el fundador de l’embriologia experimental Investigà el desenvolupament d’embrions de batraci després de diverses manipulacions sobre el ous Creà el Roux Archiv für Entwicklungsmechanik der Organismen, que continua recollint tot el material valuós que es publica sobre mecànica del desenvolupament embrionari

Fou director del teatre municipal de Viena Alguns poemes el vinculen a la Jove Alemanya per la seva tendència liberal És autor de Lieder eines kosmopolitischen Nachtwächters ‘Cants d’un vigilant cosmopolita’, 1840 i del drama Das Haus der Barnefeldt ‘La casa dels Barnefeldt’, 1850

Influït per Willem Bilderdijk, es féu calvinista 1822 Antiliberal convençut, defensà l’ordre antic a Bezwaren tegen den geest der eeuw ‘Objeccions contra l’esperit del segle’, 1823 Publicà també Hagar 1848 i De Chaos en het Licht ‘El caos i la llum’, 1850

Fou professor a Freiberg Investigà sobre mineralogia i sobretot les roques, que classificà És conegut especialment per la teoria neptunista sobre l’origen de les roca Publicà, entre altres obres, Kurze Klassification und Beschreibung der Gebirgsarten ‘Petita classificació i descripció dels terrenys’, 1787 i Geognosis 1801

És autor d’una obra molt copiosa, fonamental en els estudis germanístics Són bàsics els tractats Geschichte der deutschen Sprache ‘Història de la llengua alemanya’ 1891 i, sobretot, Deutsche Syntax ‘Sintaxi alemanya’, 1923-32, monumental aplec de materials històrics, però una mica mancat d’organització teòrica

Afirmà la possibilitat de la metafísica radicada en la natura de l’home La fonamentació psicològica de la metafísica es transformà finalment en una especulació logicoontològica a la manera de Hegel La seva obra principal és Grundriss der ersten Logik ‘Esbós de la lògica primera’, 1800

La seva obra lírica pertany a l’expressionisme, i el drama Der Bettler ‘El captaire’, 1912 és considerat una de les primeres obres teatrals revolucionàries d’aquest corrent Convertit al catolicisme 1913, més endavant escriví obres de caràcter místic, com König David ‘El rei David’, 1916

Germà de Christian, formà part amb ell del grup poètic Göttinger Hain A part la seva obra poètica, conreà la novella, el drama i la traducció Convertit al catolicisme, publicà escrits religiosos, com Geschichte der Religion Iesu Christi ‘Història de la religió de Jesucrist’, 1806-18