Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
duana
Economia
Dret fiscal
Administració encarregada de percebre els drets establerts sobre certes mercaderies a l’entrada i a la sortida del territori d’un estat o d’impedir la circulació de productes prohibits.
La duana acompleix una doble funció és un instrument de política econòmica i una font d’ingressos públics Les seves funcions són la intervenció del tràfic de viatgers i mercaderies a les fronteres, costes i illes amb la finalitat de percebre els drets aranzelaris, la vigilància per evitar el frau, l’atenció envers l’acompliment de les disposicions sanitàries, l’auxili al poder públic quant a higiene i seguretat, etc
citricultura
Agronomia
Tècnica de conreu dels cítrics.
És la principal activitat econòmica al País Valencià, on hom dedica més de 170 000 ha de regadiu, la qual cosa el converteix en una de les primeres zones de producció del món Hom exporta al voltant de les dues terceres parts dels cítrics destinats al consum directe Les varietats més cultivades són les del grup navel , seguides de les del grup mandarí satsuma i clementina el llimoner i l’aranja
Enric Fajarnés i Tur
Historiografia
Sociologia
Historiador i sociòleg.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1880 Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca Dirigí el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i fou sots-director general del cos de correus 1919 Publicà nombrosos estudis La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca , etc
Pasqual Vicent Lansola
Filosofia
Cristianisme
Professor i eclesiàstic.
D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785
Urquijo
Economia
Família de financers bascs.
L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870
Erich Schneider
Economia
Economista alemany.
Professor a Århus 1936, Kiel 1946-68 i director de l’Institut d’Economia Mundial 1961-68 Formulà en el seu llibre Theorie der Produktion 1934 una teoria de l’empresa, vinculada al mercat, que caracteritzà no pel nombre d’oferents o demandants, sinó pel comportament d’aquests Principal representant de l’escola d’economia matemàtica, publicà Einführung in die Wirtschaftstheorie ‘Introducció a la teoria econòmica’, 1949, etc
Gustav von Schmoller
Economia
Economista alemany, cap de la jove escola històrica.
Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola
Vicent Ignasi Franco i Tormo d’Olaris
Historiografia
Historiador.
Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on llegí nombroses comunicacions Publicà, entre altres, les obres Noticia de los sumos pontífices, cardenales, patriarcas, arzobispos y obispos naturales de la ciudad y reino de Valencia 1790, El carácter del genio valenciano 1798, Noticia de la actual población del reino de Valencia 1804 i dues rèpliques a les obres d’AJosep Cabanilles sobre l’agricultura del País Valencià
Modest Fossas i Pi
Arquitectura
Arquitecte.
Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860 Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País 1877 i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Traçà un projecte de clavegueres de Barcelona 1884, i és autor de les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona 1866, la Soledat d’Igualada, etc Publicà un Tratado de la policía y obras públicas urbanas 1872
Bernat Contestí i Bennàsser
Història del dret
Advocat.
Es doctorà en dret a la Universitat de Mallorca 1771 Autor dels estatuts del collegi d’advocats de Palma 1779 i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778, que li degué, en bona part, l’esperit renovador Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat També fou membre 1808 de la Junta Suprema de Govern de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina