Resultats de la cerca

Des del 1936 fins al 1945 es dedicà a la investigació en l’organisme alemany de recerca aeronàutica El 1951 entrà en el departament de recerca de l’empresa NSU, on treballà en la investigació del motor que duu el seu nom motor Wankel El 1954 dissenyà aquest motor, les primeres proves del qual foren fetes el 1957, i el 1959 l’empresa NSU el presentà El 1964 NSU construí la primera sèrie d’automòbils proveïts de motor Wankel

Residí des de petit al Brasil, on entrà a la Companyia de Jesús 1623, i fou ordenat de sacerdot 1635 Actuà en diverses missions diplomàtiques a Lisboa Reclamat per la seva posició proindiana, fou condemnat a arrest domiciliari 1667-68 El 1681 retornà al Brasil Considerat un dels millors prosistes i oradors portuguesos, han estat recollits 15 volums de sermons 1679-99 i 3 de cartes 1735 Hom començà la publicació de les seves obres completes el 1854

Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París

Fou conegut també com a abate Galiano Defensor de la doctrina mercantilista, publicà el manual Della moneta 1750, on donà una visió quantitativa del valor del diner, considerant-lo com una mercaderia, i introduí els conceptes d’escassetat i utilitat subjectiva Fou ambaixador de Nàpols a París 1759-69, on entrà en contacte amb els enciclopedistes i escriví l’obra Dialogues sur le commerce des blés 1770, en la qual atacà durament les argumentacions dels fisiòcrates

El 1869 estrenà la peça teatral Le passant, i després altres obres en vers, de caire postromàntic Le Luthier de Crémone 1876, Severo Torelli 1883, Pour la couronne 1895 En poesia evolucionà del parnassianisme Le reliquaire, 1866 Intimités, 1868 a una poesia que exaltava la gent senzilla Les humbles, 1872 Le cahier rouge, 1874 Les paroles sincères 1890 Escriví també novella, narració breu i les memòries La bonne souffrance 1898 El 1884 entrà a l’Académie Française

Catedràtic d’història de la pedagogia, fou rector de les universitats de Poitiers 1890 i Lió 1895-1905, diputat per Taru 1881-89 i entrà el 1907 a l’Académie des Sciencies Morales et Politiques És considerat com el primer historiador, i un dels millors, de la pedagogia Entre les seves obres cal destacar Histoire de la Pédagogie 1885, Histoire critique des doctrines de l’éducation en France depuis le XVIème siècle 1897 i Les grands éducateurs 1904

Continuà la lluita contra la Jònia i sotmeté Efes i les illes En tota l’antiguitat fou proverbial la seva riquesa són famoses les seves monedes Fora del xoc amb les ciutats jònies, el filohellenisme de Cressus era total L’oracle de Delfos li garantí que si atacava els perses destruiria un gran imperi entrà, doncs, en territori persa, però fou vençut per Cir el Gran 547 aC, que s’apoderà de tot el regne de Lídia

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals

Amb orígens a la dècada de 1930, collabora amb les visites de la Volta a Catalunya a la localitat Organitzà l’Escalada al Mas Nou, també coneguda com el Trofeu Rik Van Looy 1971, i el Trofeu Sant Feliu de Guíxols des del 1972 També ha organitzat curses de ciclocross, i més recentment entrà en el muntatge de curses de l’Obert Tàctic i la Copa Gironina de BTT i creà el seu propi equip de bicicleta tot terreny

Arribà a Barcelona per estudiar enginyeria industrial a la UPC i la temporada 1986-87 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, amb la qual aconseguí dos títols de Lliga 1987, 1988 i un de Copa 1988 El 1989 fundà amb altres companys l’equip dels Enginyers, en què es retirà l’any 1998 Fou internacional B amb la selecció espanyola i jugà diferents partits amb la selecció catalana El 2010 entrà a la directiva de la UE Santboiana