Resultats de la cerca
Es mostren 2081 resultats
Francesc Ferrando
Arts decoratives
Ceramista.
Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida,…
Club d’Esquí Puigcerdà

Cursa Puigcerdà Fons, coorganitzada, entre d’altres, pel Club d’Esquí Puigcerdà
Club d’Esquí Puigcerdà
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern de Puigcerdà.
Fundat el 1971 i conegut per les sigles PEC, nasqué com a secció del Club Deportiu Puigcerdà, posteriorment Club Futbol Puigcerdà Començà practicant patinatge sobre gel i natació a Font-romeu El 1976 organitzà els primers cursos de muntanyisme i el 1978 creà la secció d’esquí de fons i organitzà cursos infantils i una combinada d’esquí-natació que se celebrà durant tretze edicions Disposa de seccions d’esquí de fons, esquí alpí, surf de neu i esquí artístic i acrobàtic Participa en competicions d’àmbit català, en especial a les d’esquí de fons Des de l’any 2000 organitza la Marxa Fontanera d’…
Joaquim González i Caturla
Literatura catalana
Narrador.
Ha realitzat una tasca important de recuperació de la tradició rondallística pròpia que ha compilat en les obres Rondalles de l’Alacantí 1985 i Rondalles del Baix Vinalopó 1987 També s’ha dedicat a la narrativa destinada a un públic infantil, amb Julieta i el caragol màgic 1993, entre d’altres, i també juvenil Tot l’estiu per davant 1992 i Mirant la lluna 2001, premi Ciutat d’Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil 2000 També és autor de narrativa de tema eròtic Les quatre edats d’Eros 1996 i de narrativa breu Els colors de la solitud 1995 Altres obres que en destaquen són Un estiu amb Flora…
Móra la Nova
Móra la Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…
port de Maó

Vista del port de Maó (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Port natural, un dels més importants de la Mediterrània, obert al front sud-oriental de Menorca, originat per una ria; té 5,5 km de llargària i una amplària que oscil·la entre els 250 i els 1.000 m, amb una mitjana de 700.
Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…
coll de Pimorent
Pas del Pirineu axial, a l’Alta Cerdanya, dins el terme de Portè, situat a 1 920 m alt, de gran importància estratègica (és la comunicació menys elevada entre Catalunya i Occitània a ponent del coll de Jau).
El massís de Pimorent 2 618 m alt es troba entre el Carlit, a l’E, i el Pas de la Casa, a l’W, i separa el vessant mediterrani conca de l’Aravó de l’atlàntic conca de l’Arièja, en el contacte tectònic entre el granit i els sediments silurians hom hi ha installat una important estació d’esports d’hivern Portè i Pimorent Des del 1870 aprofita el coll la carretera de Perpinyà a Foix per la Guingueta d’Ix, que el remunta des de la vall de Querol El 1929 fou inaugurat el ferrocarril elèctric transpirinenc de Ripoll a Acs dels Tèrmes per la Tor de Querol, que travessa el coll per un…
Tresserra
Tresserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Vallespir, als contraforts orientals dels Aspres (pla del Rei, 196 m alt), drenats per torrents que es dirigeixen vers el Rard (torrent dels Gorgs), al N, o vers el Tec, límit meridional del terme.
Vora aquest riu s’estén el sector més pla i agrícolament més productiu, el pla de Nidoleres, en part regat, on hi ha el poble de Nidoleres, travessat per la carretera de Perpinyà a Barcelona La part més muntanyosa és coberta de bosc De les 744 ha conreades, 721 ha són de vinya 716 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior hi ha alguns fruiterars 6 ha d’albercoquers, 3 de cirerers i 2 de pereres i 2 ha d’hortalisses Hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979 El poble 318 h agl 1982 140 m alt és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec…
Brullà
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector meridional de la plana rossellonesa que limita amb el baix Vallespir; és travessat pel Tec, a l’esquerra del qual s’estén la major part del terme.
La base de l’economia és l’agricultura Hi ha 356 ha conreades 253 de vinya, 55 d’arbres fruiters préssecs, albercocs i pomeres i 33 d’hortalisses L’obtenció de sorra i de grava per a la construcció és important Al nord del nucli urbà hi ha l’estació de ferrocarril d’Elna als Banys d’Arles El poble 40 m alt és emplaçat a poca distància a l’esquerra del Tec L’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una nau, té la planta trilobulada a la capçalera És important el portal esculpit, de marbre blanc i gris, l’ornamentació del qual és semblant a la del palau abacial de Cuixà A la sagristia es…
Aden
La ciutat d’Aden, que té el port més important de tràfic de petroli de tota la República del Iemen
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de la República del Iemen.
L’àrea urbana s’estén per la península d’Aden , dominada per dos turons volcànics Jabal Shamsan, Jabal Hasan entre els quals hi ha el port Comprèn els districtes de Crater barri de residència, Tawahi i Ma'alla, junt amb Steamer Point àrea portuària i comercial i l’istme de Khormaksar, amb el districte de Sheikh Othmarn i l’aeroport civil i militar La seva importància prové d’ésser el principal port i estació de tràfic de petroli a l’entrada de la mar Roja Universitat Centre estratègic, des de temps antics s’hi han installat, successivament, egipcis, romans, etíops i perses Durant l’edat…
Fano
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s XII,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina