Resultats de la cerca

Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys

Fou campió d’Espanya professional en la modalitat de balls llatins 2002, 2003 amb la seva parella Isabel Pérez És entrenador de ball esportiu i ha impartit classes en diverses escoles Dirigí l’escola de ball Pachatube de Reus És especialista en power gym , una pràctica dissenyada per a la selecció alemanya de ball esportiu, amb l’objectiu de desenvolupar les capacitats físiques del ballarí Té el títol de jutge estatal i internacional

Jugador de cesta punta del Club Vasconia, en la posició de saguer obtingué el Campionat d’Espanya amb Josep M Mirapeix 1963 i amb el seu germà Carles 1972, 1973, 1976 Forma part de la junta directiva de l’entitat

S’inicià en la competició l’any 2003 amb l’Agrupación de Pescadores Deportivos de Viladecans i assolí la categoria estatal d’alta competició el 2005 Formà part de la selecció catalana que guanyà dues medalles d’argent 2005, 2010 i una d’or 2006 als Campionats d’Espanya de mar costa Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món de l’especialitat 2007

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve 1956 i amb obres de JMde Sagarra L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres , de Carles Soldevila Els milions de l’oncle , etc Exercí també la direcció escènica Fou supervisor d’actors de l’ADB 1954 Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 1940, Cañas y barro 1954, Lo que nunca muere 1955 i El último cuplé 1957

Estudià medicina, però no l’exercí Fou arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1901 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1902, entre altres càrrecs Collaborà assíduament a Las Provincias de València Publicà nombrosos estudis històrics a la premsa local Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Castillos y torres de la Comarca, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, a Tortosa Ilustrada , Refrans i modismes tortosins , publicats a Libertad 1908, etc Publicà també el volum Narraciones…

Signà moltes obres com RF Ynera Subdirector de la Coral Barcelona a mitjan anys cinquanta Contrabaixista, formà part d’orquestres simfòniques, entre d’altres la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista Professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona fins el 1989, des del 1983 en fou cap d’estudis Harmonitzà nadales, cançons populars catalanes, espirituals negres i cançons del folklore internacional per al cant coral, i intervingué en altres peces, com ara l’ Albada de Josep Cervera, per a contrabaix i piano, que adaptà per a quintet…

A la seva mort mantigué el títol la seva esposa, Maria de Pau i van Marck de Lummen   - Madrid, 02-01-1812, membre de l’Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa 1802 i mainadera de SAR Maria Isabel de Borbó, reina de les Dues Sicílies A la mort d’aquesta el títol s’extingí, i actualment es troba vacant La família Llanas comprà, però, les propietats

Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…