Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
silene
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les cariofil·làcies, amb fulles enteres i oposades, amb flors pentàmeres, arranjades en cimes, i amb fruits en càpsula de dehiscència dental.
Comprèn unes 250 espècies pròpies del regne holàrtic La silene mosquera Smuscipula és anual, fa de 20 a 40 cm, és glabra i víscida i té fulles ovals o linears, flors vermelloses, disposades en dicasi, i càpsules oblongues Creix en costers secs i en boscs clars, a la regió mediterrània occidental
sèrpula

fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
sumac
Botànica
Tecnologia
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, perennifoli, de fulles imparipinnades, amb els folíols ovals i dentats, de flors blanquinoses, aplegades en tirsos, i de fruits drupacis, arrodonits, híspids i de color bru purpuri.
Es fa en llocs secs i calcaris de la regió mediterrània L’escorça i les fulles, riques en tanins fins al 35%, són emprades en blanqueria Hom n'obté també un extret emprat en l’adob de les pells més fines i per a mordentar els cuirs adobats al crom
gamba roja pintada

Gamba roja pintada
© Lip Kee Yap
Ornitologia
Gamba que presenta a l’estiu el plomatge gairebé negre, i a l’hivern, molt semblant al de la gamba roja, però més clar, amb les parts superiors tacades de blanc i sense vora blanca a les ales.
El bec és brunenc, amb la base de la mandíbula inferior roja i les potes d’un roig fosc a l’estiu i ataronjat a l’hivern Habita al nord d’Europa, hiverna al nord Àfrica, a la Mediterrània i al sud d’Àsia, i és ocasional als Països Catalans
bosc de ribera
Silvicultura
Geobotànica
Bosc que es fa a les vores dels rius, dels llacs, etc, damunt sòls que mantenen un nivell d’aigua freàtica més o menys permanent.
A les terres de tendència àrida sol ésser ben diferent de la vegetació que cobreix els sòls secs normals Així, a la part septentrional de la regió mediterrània —domini dels alzinars—, el bosc de ribera és en general caducifoli àlbers, pollancres, verns, oms, salzes i biogeogràficament té caràcter més aviat eurosiberià
tractat de Verdun
Història
Acord signat a Verdun, al mes d’agost de l’any 843, entre els fills de Lluís I el Piadós, que resolgué els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi.
Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània
estany de Berra
Estany
Estany litoral de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França (15 530 ha).
Enllaça amb la Mediterrània pel canal, d’origen natural però condicionat, de Caronte A les seves vores hi ha tres grans refineries de petroli Lavera, La Mede i Berra i un port petrolier Lavera Emplaçament de producció industrial i energètica, s’ha convertit en un annex del port de Marsella
canana

Canana
Paul Cooper (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes de cos allargat, semblant al del calamars, amb les dues aletes laterals soldades a l’àpex del cos.
Pot atènyer fins a 1 m de longitud Neda molt de pressa i amb tant de vigor, que sovint el mateix impuls assolit el fa sortir fora de l’aigua Espècie pelàgica, viu sobre fons de sorra, i és freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic També és anomenada aluda
equeneïformes
Ictiologia
Ordre de peixos caracteritzats pel fet de presentar al cap un òrgan adhesiu en forma de ventosa i el cos fusiforme i allargat.
Bons i ràpids nedadors, prefereixen d’enganxar-se amb la ventosa cefàlica a taurons, tortugues marines gegants, bucs dels vaixells, etc Solen alimentar-se amb les desferres i restes del menjar de llurs hostes Comprèn només la família dels equenèids, que té la rèmora com a únic representant a la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina