Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
marquesat de Mascarell de Sant Joan
Història
Títol concedit per Felip V, el 1717, al tinent general Manuel Jeroni Mascarell i de Pertusa, batlliu de Casp i ambaixador de l’orde de Sant Joan a Madrid.
Passà als Sanç de Vallès i als Trenor
principat de Larderia
Història
Títol concedit a Sicília el 1690 a Lluís de Montcada (mort vers el 1704).
El 1798 passà als Platamone, ducs de Cannizaro
marquesat de Bellpuig
Història
Títol concedit el 1637 a Albert Dameto i Quint i adoptat en lloc del de marquesat de Tornigo, en succeir el seu pare, propietari de l’antic monestir de Bellpuig, a Artà (Mallorca).
El títol passà als Satorres i als Alforno
marquesat d’Alfarràs
Història
Títol concedit el 1702 per Felip V a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.
Passà a la família Desvalls, marquesos del Poal
baronia d’Esponellà
Història
Títol senyorial donat sobre el castell d’Esponellà per l’emperador Carles VI d’Àustria a Gaspar de Berard i de Cortiada
el 1717.
Passà als Fluvià, als Carpi i als Fortuny
marquesat de Villacidro
Història
Títol concedit a Sardenya, el 1626, a Antoni Brondo i Ruescas, primer comte de Sierramanna.
Passà als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer
marquesat de Vallcabra
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1709 a Josep Faust de Potau i de Ferran, segon comte de Vallcabra.
Passà als Despujol i als Sáenz de Heredia
marquesat de Santdionís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1709 al general de batalla Josep de Camprodon i de Santdionís.
Passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
marquesat del Reguer
Història
Títol concedit el 1738 al tinent coronel de dragons Francesc Amar de Montaner i Dameto, cavaller de Calatrava.
Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon
Alvèrnia
Cadena de puis des del Puèi Domat (Alvèrnia)
© Jaume Ferrández
Regió d’Occitània, limitada pel SE amb el Llenguadoc, pel S amb el Roergue i per l’W amb el Carcí i el Llemosí; comprèn els departaments francesos d'Alt Loira, Lo Puèi Domat i Cantal.
La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…