Resultats de la cerca
Es mostren 2068 resultats
Francesc Marsà i Gómez
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels Estudis…
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Institut creat el 1994 per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló amb l’objectiu de l’estudi del valencià.
Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana IFV, organisme científic de la Universitat de València especialitzat en l’estudi del valencià i creat el 1978 a iniciativa de Manuel Sanchis Guarner, el seu primer director Després de la mort d’aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando El 1994 es transformà en l’actual IIFV A més de les finalitats docents i investigadores, l’IIFV té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià Canalitza les investigacions pròpies i les collaboracions amb altres institucions i investigadors,…
Damià Calvet i Valera

Damià Calvet i Valera
Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Diplomat en relacions institucionals i màrqueting públic per la Universitat Autònoma de Barcelona 1996 i en arquitectura tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya 1994, postgrau en direcció immobiliària per la Universitat Autònoma de Barcelona 2000 i graduat en ciències i tecnologies de l’edificació per La Salle-Universitat Ramon Llull 2010 Ha estat docent del programa de màster de Project Management en Edificació de la UPC i del 1992 al 1995 fou responsable de Relacions Institucionals de la Universitat de les Nacions Unides a Barcelona Ha desenvolupat part de la trajectòria…
Guinea Equatorial 2011
Estat
La reforma constitucional va ser aprovada pel 97% dels votants del referèndum celebrat el 13 de novembre El resultat, el va rebutjar el principal partit opositor, Convergència per la Democràcia Social CDS, que va denunciar coaccions contra els electors i detencions d’alguns militants seus Amb la reforma, es fixa el límit de mandats presidencials a dos, de set anys, es crea el càrrec de vicepresident de la República i veuen la llum dues institucions, el Senat i el Defensor del Poble No queda clar si el president, Teodoro Obiang, en el poder des del cop d’estat del 1979, es podrà presentar a…
Hondures 2011
Estat
Després del conflicte pel cop d’estat i les tensions que hi va haver entorn de les eleccions del final del 2009, el president Lobo va treballar per la normalització política interna i el reconeixement internacional del seu Govern Gairebé dos anys més tard, al maig, un pas significatiu va ser l’acord que va permetre retornar de l’exili al deposat president, Manuel Zelaya, juntament amb els seus partidaris Aquest acord va anar acompanyat de la mediació i verificació de Colòmbia i Veneçuela, que també van aconseguir que l’Organització d’Estats Americans OEA acceptés el retorn d’Hondures a l’…
Vanuatu 2011
Estat
L’any es va iniciar amb la notícia que tres ministres del Govern del primer ministre Sato Kilman es van passar a l’oposició, entre ells Serge Vohor, ministre d’empreses públiques i rival potencial Aquest reequilibri de forces va deixar el Govern debilitat davant d’una moció de confiança que el líder de l’oposició, Edward Natapei, va presentar al mes d’abril, i per la qual Vohor va ser elegit nou primer ministre la quarta vegada a la seva carrera Al maig, el Tribunal d’Apellacions va considerar inconstitucional la moció de confiança i va reinstaurar Kilman al capdavant del Govern Kilman va…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Política
Organització política constituïda el 1969 partint de l’escissió, produïda l’any anterior, del sector més jove i esquerranista del Front Nacional de Catalunya.
Influïda pels fets de Maig francesos, prengué com a àmbit d’actuació els Països Catalans —fou present al País Valencià d’ençà del 1974, i a les Illes des del 1976— En foren dirigents destacats Joan J Armet, Jaume Fuster i Josep Guia Integrà l’independentisme en el marc teòric marxista i volgué mobilitzar les classes populars catalanes per a l’assoliment de l’Estat Socialista dels Països Catalans Una escissió del 1974, a propòsit de la discussió sobre la lluita armada, formà el PSAN-Provisional, de caràcter més radical, que el 1979 donà lloc a Independentistes dels Països Catalans El PSAN…
bibliopiscina
Arxivística i biblioteconomia
Servei que algunes biblioteques públiques organitzen durant els mesos d’estiu en els recintes de les piscines municipals per facilitar l’accés dels usuaris als seus serveis.
privadesa
Condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el seu consentiment.
engineering
Economia
Equip de professionals (enginyers, economistes, estadístics, etc) dedicat a la realització d’estudis i informes de gestió d’empresa, etc, per encàrrec d’empreses públiques o privades.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina