Resultats de la cerca
Es mostren 2084 resultats
Sergi Vidal Plana
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Començà a l’Associació Esportiva Minguella i passà al Club Joventut de Badalona la temporada 1992-93 Fou nomenat millor jugador del Campionat d’Espanya júnior la temporada 1998-99, i la següent debutà a la Lliga ACB Després d’una temporada a l’equip del Joventut de la Lliga EBA, fitxà pel Vitòria 2000-09 i guanyà la Lliga 2002, 2008, la Copa del Rei 2002, 2004, 2006, 2009 i la Supercopa d’Espanya 2006-09 A continuació, jugà al Real Madrid 2009-11, el GBC de Sant Sebastià 2011-12 i el 2012 s’incorporà a l’Unicaja de Màlaga i el 2014 al Club Joventut de Badalona Internacional en…
Giulietta Masina

Giuletta Masina, a La strada (1954)
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són Fortunella 1958, Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa…
Carles Bucheli i Sabater
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista conegut amb el nom artístic de Carlston
.
Barceloní d’adopció, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria , amb què triomfà als locals de més renom de l’Estat espanyol Teatre Principal de Sant Sebastià, Circ Price de Madrid, Circ Olympia de Barcelona, Teatre Argensola de Saragossa, etc gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb què executava els jocs Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de…
Carles Vidal i Dimas
Economia
Comerciant.
Emigrà a Amèrica i s’installà a Cuba, a Santiago Des de 1894 era soci gerent de la casa Vidal, Serra y Cía, propietària del negoci comercial La California Arran del projecte de l’implantació d’impostos duaners sobre les mercaderies estacionades al moll, el 1903 s’organitzà una comissió per a protestar per aquesta mesura, i ell en formà part i, conjuntament amb Josep Hill i Antoni BatIle, també originaris de Sitges, es desplaçà a l’Havana per presentar allegacions Home emprenedor, el 1914 era, amb el seu germà Sebastià, soci comanditari de l’empresa Vidal, Serra y Cía, la qual…
Macià Mallol i Bosch
Història
Política
Polític.
Fou agent de duanes, consignatari i armador a Tarragona Diputat per Gandesa 1918 com a republicà, discutí en 1919-20 el projecte d’autonomia de Catalunya de la Mancomunitat Fou senador per Tarragona, i president de les obres del port de Tarragona en 1923-26 i de la cambra de comerç Amb Rovira i Virgili formà part d’Acció Catalana, i el seguí quan aquell fundà 1930 Acció Republicana de Catalunya com a representant d’aquest darrer partit fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 Fou un dels creadors de “La Nau” A l’adveniment de la República, fou uns quants mesos…
Amàlia Fenollosa Peris
Literatura catalana
Novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El…
Montserrat Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Escriptora.
Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila i de l’escriptor Sebastià Trullol Publicà els llibres de poemes Entre el temps i l’eternitat 1955, Ofrena de Nadal 1965, Un color per cada amic 1977 i Afirmo l’esperança 1980 entre d’altres També publicà biografies de pintors, com Joan Sibecas 1979 i Joaquim Vayreda 1982, i els reportatges literaris Els pobles de l’Alt Empordà 1984-89, L’Empordà màgic l’Alt Empordà 1987 i La màgia del Baix Empordà 1991 Pòstumament, el 2006, es…
Kirman
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de Josep Miret i Quillet, conegut com a Faquir Kirman.
Debutà professionalment el 1965 i actuà, tant a Catalunya com a l’estranger, en cabarets, convencions, sales de festes, teatres i festes medievals Havent treballat al Circ Mundial i a les gires catalanes del Circ Price, participà en les programacions de La Cuina de les Arts, el Circ Cric i el Circ Crac En el seu repertori destaquen números com “Les rodes de foc”, “L’estilet a les fosses nasals”, “L’encantador de serps”, “El volcà humà” o “La bombeta mastegada i engolida” Premiat amb l’Aplaudiment Sebastià Gasch el 1982 com a màxim representant i dignificador del faquirisme a…
Al Pacino

Al Pacino
© Dreamstime
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Alfredo James Pacino.
Debutà el 1969 i en els anys següents es convertí en un dels actors més importants de la seva generació Els seus èxits més remarcables han estat The Godfather 1972 i The Godfather, Part II 1974, ambdós de F F Coppola Posteriorment intervingué en Scarecrow 1973, de J Schatzberg Serpico 1974 i Dog day Afternoon 1975, premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, ambdues de S Lumet Bobby Deerfield 1977, de S Pollack Cruising 1980, de W Friedkin Author Author 1982, d’A Hiller Scarface 1983, de B de Palma, i Revolution 1985, de H Hudson, després de la qual passà uns anys…
La Maquinista Terrestre i Marítima

Cartell de La Maquinista Terrestre i Marítima
© Fototeca.cat
Societat anònima constituïda a Barcelona el 14 de setembre de 1855 i aprovada l’any següent pel govern d’Isabel II.
La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina