Resultats de la cerca
Es mostren 6642 resultats
Stanley Baker

Stanley Baker
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor cinematogràfic gal.lès.
Inicialment desenvolupà una important tasca teatral i el 1949 es donà a conèixer en el món del cinema Interpretà més de 50 films, entre els quals destaquen els sis realitzats per Cyril Endfield i, sobretot, els de Joseph Losey Blind date 1959, The criminal 1960, Eve 1962,i Accident , juntament amb The guns of Navarone 1960, Very impotant person
Apostolo Zeno
Teatre
Dramaturg i llibretista italià.
Famós per la seva òpera Gl’inganni felici , en poc temps es convertí en l’autor de moda pels seus llibrets d’òpera n'escriví trenta-sis, gairebé tots de tema històric o mitològic, i disset oratoris Collaborà amb músics com A i DScarlatti, Händel i Vivaldi Fou també director del teatre de Cort a Viena 1718-28
Ignasi Muntaner
Metge.
Fou membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, després Acadèmia de Ciències i Arts, i hi collaborà activament com a director 1766-71 i 1773-77 i revisor 1777-98 de la secció d’òptica Fou un dels sis membres fundadors de les conferències acadèmiques per a metges 1770 precursores de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
Constitucions Apostòliques
Recull de prescripcions canòniques, litúrgiques i morals d’origen pretesament apostòlic.
Comprèn vuit llibres els sis primers segueixen la Didascàlia s III, el setè glossa la Didakhé s I i el vuitè és una refosa de la Tradició d’Hipòlit Es clou amb els Cànons Apostòlics, obra del mateix compilador Fou elaborada probablement a Síria a la fi del s IV, i es conserva en text original grec
cinquanta
El nombre cinquanta, 50.
Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són cinquanta-un, cinquanta-una , 51 cinquanta-dos, cinquanta-dues , 52 cinquanta-tres , 53 cinquanta-quatre , 54 cinquanta-cinc , 55 cinquanta-sis , 56 cinquanta-set , 57 cinquanta-vuit , 58 cinquanta-nou , 59 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres , etc
bagatel·la
Música
Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma.
Les bagatelles més coneguges són les de Beethoven, en tres reculls opus 33, 119 i 126 i d’entre les actuals, les Sis Bagatelles , opus 9, d’Anton von Webern, i les Cinq Bagatelles , de Georges Auric Una forma de bagatella són les Noveletten , inaugurada pels romàntics Robert Schumann i conservada pels moderns Béla Bart'ok, Francis Poulene
serafí
Bíblia
Esperit celestial o àngel que pertany a la més alta de les jerarquies angèliques (ordre angèlic) del Pseudo-Dionís.
Relacionat probablement amb un antic culte de la serp, la Bíblia li dóna el mateix nom que als serpents “ardents” hebr saraf del desert A Isaïes i a l’Apocalipsi apareixen amb sis ales al voltant del tron de Jahvè cantant constantment el trisagi, bé que a l’Apocalipsi els quatre animals tenen la forma del querubí
buda
Budisme
Títol donat a qui assoleix la il·luminació.
El buda per excellència, Siddhārta Gautama el Buda, segons la tradició ja fou precedit per diversos budes quatre, sis, i ha estat seguit i ha d’ésser seguit per molts d’altres En el budisme mahāyāna, el buda que retarda la seva entrada al nirvana per tal de cooperar a la salvació dels altres éssers és anomenat bodhisattva
ascotoràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous.
Tenen els apèndixs bucals modificats per a poder xuclar posseeixen sis parells d’apèndixs toràcics L’abdomen pot ésser segmentat o no El cos és embolcallat per un replec del tegument que fa de closca, fins al qual arriben els nombrosos diverticles del tub digestiu Són hermafrodites Dos gèneres destacables són Laura i Synagoga, paràsits d’antipataris
Hera
Accelerador de partícules inaugurat a Hamburg el 1991.
Finançat per Alemanya i amb la participació de França, té sis quilòmetres de circumferència i s’hi produeixen collisions de protons i electrons és l’única installació del món que produeix aquests xocs Amb 10 milions de collisions per segon i una energia de 320 GeV, permet estudiar l’estructura interna dels protons, és a dir, els quarks
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina