Resultats de la cerca

Estudià violí, composició i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal El 1952 fou assistent de B Paumgartner al Festival de Salzburg Atret per la música italiana clàssica i barroca, enregistrà la integral de la música sacra d’A Vivaldi, de qui també donà a conèixer nombroses òperes El 1979 dirigí la primera versió revisada de l’òpera Tito Manlio del compositor venecià a la Piccola Scala de Milà Recuperà nombroses obres d’autors com J Haydn, WA Mozart o G Rossini, a més de D Cimarosa, de qui reestrenà el Rèquiem Com a musicòleg dugué a terme una intensa tasca amb…

Estudià música a Brno 1921-23 i a Leipzig 1923-25 Parallelament, formà part de diverses orquestres com a violí i violista El 1925 es traslladà a Viena per a formar part del Quartet Pfitzner i ensenyar al Volkconservatorium El 1927 inicià la seva tasca de director orquestral a l’Òpera de Stuttgart, primer com a repetidor fins el 1930 i posteriorment com a director permanent Després d’unes estades a Friburg 1933-37 i Frankfurt 1937-45, fou nomenat director general de música de Hannover, càrrec que exercí fins el 1949, any en què passà a la Gewandhaus de Leipzig, on s’estigué fins el 1962 Al…

Vida Entrà a formar part de la capella de música de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, on aprengué música sota el mestratge de J Puig A onze anys marxà a Barcelona per estudiar violí, piano, orgue i composició amb J Barba fins el 1861, any en què fou nomenat mestre de capella i organista de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú Mantingué el càrrec fins a la mort Desenvolupà una intensa actividad pedagògica entre els seus alumnes hi hagué Juli Garreta, Francesc Montserrat Ayarbe, Francesc Toldrà, Josep Olivella i d’altres Publicà un mètode per a orgue Tratado Teórico Práctico del Organo…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumna de Marcelle Delacour i finalitzà els seus estudis amb l’obtenció d’un primer premi Més tard es perfeccionà amb Huguette Dreyfus, a Saint-Maximin-la-SainteBaume, i Ruggero Gerlin, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Parallelament, desenvolupà una important carrera de solista i enregistrà l’obra completa per a clavicèmbal de F Couperin i Ph Rameau i les sonates per a violí i piano de WA Mozart amb el violinista Gérard Poulet Enregistrà també un disc amb obres de la compositora barroca Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre Fou professora en els…

Nen prodigi, la seva mare fou el seu primer mestre de piano, i tocà per primera vegada en públic a quatre anys Més tard estigué sota el mestratge de L Marek, deixeble de F Liszt, i K Mikuli, deixeble de F Chopin, que l’introduïren en la gran tradició romàntica, i també estudià amb Anton Rubinstein Aquest bagatge el convertí en un dels grans intèrprets de l’obra de Chopin Residí a París, i a la fi de la Segona Guerra Mundial tornà a Polònia, on impartí classes al Conservatori de Poznan i al de Varsòvia És autor de set òperes, un ballet, un concert per a violí, una simfonia, dos poemes…

Estudià violí a la seva vila natal i després començà la carrera de piano amb els mestres E Granados i D Mas i Serracant Entre el 1922 i el 1932 mantingué una intensa activitat com a concertista, tant en solitari com acompanyant cantants lírics El 1926 inicià el cicle "Els poetes i la música" al Palau de la Música Catalana, al costat de Conxita Badia Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb l’Associació de Música de Cambra de Barcelona, fins que, a partir del 1932, abandonà la carrera concertística per dedicar-se exclusivament a la pedagogia Aquell mateix any fundà l’Institut d’Estudis…

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra pianística de…

Deixeble de César Franck, molt influït per Wagner i amic de Vincent d’Indy i de Debussy, fou secretari de la Société Nationale de Musique Excellí en la música de cambra un sextet que ell anomenà Concert 1889 i el Quatuor avec piano 1897, però deixà també pàgines orquestrals de qualitat, com la Symphonie en si bémol 1890 i el Poème , per a violí i orquestra 1896 Les seves Mélodies , com Le colibri 1882, La caravane 1887, La chanson perpétuelle 1898, etc, d’una gran difusió, testimonien la seva inspiració lírica Escriví també l’òpera Le roi Arthus 1892-96 Visità Catalunya i assistí a l’estrena…

Vida Format al Conservatori del Liceu, on estudià violí i composició, compaginà els estudis musicals amb la carrera de dret i exercí d’advocat a Barcelona Deixeble de C Taltabull, fou membre del Cercle Manuel de Falla de Barcelona des de la creació d’aquesta institució S’interessà bàsicament per la música de cambra i el lied , però també conreà altres gèneres, com ara la música per a orquestra En aquest darrer camp destaquen la Simfonia per a cordes 1957 i els Moviments concertants 1974 Al començament de la seva trajectòria s’inclinà per un llenguatge atonal i gradualment el seu interès es…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a la seva mort Home de gran…