Resultats de la cerca

Resident a Barcelona des del 1990, disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996, en els quals assolí la medalla de plata en 400 m, i Sydney 2000 Es proclamà campió d’Europa de relleus 4 × 400 m 1993 També guanyà vuit medalles de plata en Campionats d’Europa, quatre en 400 m i quatre en 800 m 1993, 1995, 1997, 1999 Es retirà el 2000

Defensa lateral, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2006-08 procedent de la Juventus Jugà 96 partits oficials amb el Barça, i guanyà la Supercopa d’Espanya i la Copa Catalunya la primera temporada Internacional en noranta-vuit ocasions, disputà tres Eurocopes 2000, 2004, 2008 i tres Copes del Món 2002, 2006, 2008 amb la selecció italiana, essent subcampió d’Europa 2000 i campió del món 2006

Defensa format al planter del Real Madrid, amb el qual jugà vuit temporades 1964-72 Fitxà pel RCD Espanyol 1972-78, amb el qual disputà 121 partits de Lliga, dels 247 que jugà en la màxima categoria Formà part de la selecció espanyola en una ocasió 1973 Acabada l’etapa com a jugador, fou secretari tècnic de l’Espanyol 1993-96 i secretari general de l’Almeria

Fitxà pel RCD Espanyol 1997-2001 procedent del Mallorca Actuà de centrecampista i disputà 123 partits de Lliga i marcà 15 gols Fou campió de Copa del Rei 2000 i màxim golejador blanc-i-blau en aquest torneig Fou seixanta-vuit vegades internacional amb Romania i participà en dues Copes del Món 1998, 2002 i dues Eurocopes 1996, 2000 En retirar-se passà a exercir d’entrenador

Pivot que jugà al Bàsquet Manresa tres temporades 1985-87 i 1988-89 Disputà 95 partits a l’ACB en els quals anotà una mitjana de 25,3 punts i agafà 8,7 rebots Amb quaranta-vuit punts és el jugador del Manresa que més ha anotat en un partit de l’ACB Disputà la final de la Copa Príncep d’Astúries 1987 i la Copa Korac

Era patrocinat per la casa de cafè italiana Faema segons models similars duts a terme a Suïssa, Itàlia i França Formà un equip de vuit corredors amb Federico Martín Bahamontes, Salvador Botella, Gabriel Saura i Bernardo Ruiz, entre d’altres, que competí durant part de la dècada dels seixanta i incorporà figures com Josep Segú i Guillem Timoner Collaborà en l’organització de diferents proves

Cinturó negre quart dan, fou deixeble del mestre Henri Birnbaum Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1958 i quedà semifinalista en dues ocasions 1955, 1959 Es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1953, 1954, 1956, una vegada campió d’Espanya de clubs i vuit vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo

Fundat el 1990, és el referent de l’handbol a les terres de Lleida Tot i ser un equip amateur , ha competit vuit temporades a la divisió d’honor estatal El 2004 i el 2006 guanyà la Lliga dels Pirineus Disposa de categories inferiors, escola d’handbol i equip sènior B Juga al pavelló municipal Onze de Setembre El 2010 estava a primera divisió estatal

Fou un referent del ball professional català i espanyol Juntament amb la seva parella, Eva María Angües, guanyà vuit Campionats d’Espanya de balls llatins 1998-2005 En la mateixa especialitat foren sis vegades campions del món 2000-05 Guanyà també el British Open 2001, 2003, 2004 i el German Open 2004, 2005 Posteriorment fou seleccionador català de ball esportiu en la disciplina d’estil internacional

Inclou tres unitats biogeogràfiques en 8192,12 hectàrees totals, de les quals 2 037 són marines el massís del  Montgrí , les illes Medes i el Baix Ter , zones que ja gaudien anteriorment de protecció, el nivell de la qual fou ampliat en aprovar el Parlament de Catalunya la llei que establia el parc al tretze de maig d’aquest any Afecta vuit municipis de l’Alt Empordà i el Baix Empordà