Resultats de la cerca

Organitzada pel Club Ciclista de Tarragona amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, la competició es disputà en un circuit urbà amb la presència de les grans figures mundials del moment Jacques Anquetil, Charlu Gaul, Louison Bobet, Miquel Poblet i Federico Martín Bahamontes Inclogué proves de persecució, velocitat i línia, aquesta darrera considerada la més important, que guanyà Miquel Poblet

Alternava la crònica de les competicions esportives amb articles tècnics de les diferents modalitats de la navegació esportiva, disseny i construcció d’embarcacions A Ballester en fou l’editor director Tingué corresponsalies a França, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units D’aparició mensual, oscillava entre 40 i 98 pàgines Publicà alguns números extraordinaris dedicats als salons nàutics realitzats a la ciutat

Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 en la modalitat de tir al plat El 1979 fou durant sis mesos vicepresident de la Federació Espanyola de Tir Olímpic, de la qual esdevingué el màxim responsable de la secció de tir al plat El 1967 la seva ciutat natal li lliurà la medalla de plata al mèrit esportiu

Fou presidit per Gabriel Garcia Tomàs secretari i Alfons Gassol Guilà La seva finalitat era “propugnar, per tots els mitjans, els ideals de justícia social, llibertat i resoldre i organitzar el treball en el camp i a la ciutat, fent impossible l’atur forçós i la usura en tots els ordres” El 1933 s’incorporà a l’ Extrema Esquerra Republicana

Estudià a París, on fou alumne de Wailly De retorn a Peterburg, treballà amb Vallin de la Mothe en la construcció de l’Acadèmia de Belles Arts d’aquesta ciutat Féu, també a Peterburg, la catedral de la Trinitat 1776 i el palau de Tàurida 1783-88, la seva obra mestra i un dels edificis més importants del neoclassicisme rus

L’any 1936 dirigí la Banda Municipal de Madrid, i a partir del 1945 l’Orquesta Filarmónica de la mateixa ciutat Aviat es dedicà a la sarsuela Katiuska 1931, La del manojo de rosas 1934, La tabernera del puerto 1936, Black el payaso 1942, Don Manolito 1943, Las de Caín 1958, etc És autor d’obres simfòniques, de cambra i vocals

Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals

Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581 És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomf construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II de Castella el 1585 i que després foren publicades

La tradició els fa oficials de les tropes romanes destacades a la frontera oriental Justinià donà el nom de Sergi Sergiòpolis a la ciutat on moriren i en honor d’ambdós màrtirs foren bastides esglésies a diverses ciutats, entre les quals la cèlebre església de Sant Sergi i Sant Bacus a Constantinoble La seva festa se celebra el 8 d’octubre

Estudià a l’escola de Sant Carles i fou professor de dibuix en diversos centres S'especialitzà en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV Hi ha obres seves en nombrosos edificis públics del País Valencià Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la collecció de ceràmica