Resultats de la cerca

Creat el 1988 arran de la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT, comprèn diversos comitès tècnics, un dels quals elaborà la norma GSM de telefonia mòbil digital En l’actualitat en són membres 36 països europeus i 20 països no europeus Ha desenvolupat els estàndards del DECT , DVB , i participa, entre d’altres, en el desenvolupament dels d’UWB Els darrers anys ha desenvolupat una intensa activitat en l’elaboració d’estàndards

Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia Mallorca, i Torralba, a Alaior Menorca, on hi ha un important conjunt talaiòtic La seva seu és a son Pax, a Palma Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears

Fins el 1984 treballà amb JMBotey i LlCuspinera, amb el qual manté la collaboració Junts feren l’edifici 1985 del Museu de Granollers i el condicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Ha collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus Museu Nacional d’Art de Catalunya

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor 1975-78 És membre fundador del Studio PER, amb LlClotet, OTusquets i CCirici Amb aquest darrer ha realitzat projectes per al sector públic remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona, acabat el 1989, i de la plaça de l’Univers, al firal de Montjuïc i encàrrecs privats Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador

Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer , que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis — on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus — i el Ḥibbur ha-Tešubà , sobre la penitència Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud

La capellanía de Santa Maria del castell de Creixell fou instituïda, al març del 1319, per Dalmau II de Creixell a favor del priorat de Lledó L’any 1343 hi ha també notícia de Santa Maria de Creixell, capella del castell L’edifici que hom pot veure actualment és una construcció del segle XVIII A la llinda de la porta hi ha, incisa, la data de 1772 i en un carreu cantoner la de 1779

Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres

Fundat a mitjan anys setanta, fou un dels pioners de l’ala delta a Espanya El 1977 organitzà el primer Trofeu Costa Brava Internacional de vol lliure El 1984 coorganitzà, juntament amb el Delta Club Lleida, la primera Copa del Món de vol lliure i el 2010, el Campionat d’Europa d’ala delta Ha organitzat diversos campionats d’Espanya i n’ha resultat campió en algunes ocasions Ofereix cursos d’iniciació

Inicià els seus estudis al Conservatori de Nancy i després els continuà a París, on el 1966 es diplomà i obtingué el primer premi de grau Debutà un any després a la mateixa ciutat Ha estat convidat per Pierre Boulez i Daniel Barenboim per interpretar un extens repertori que combina la tradició clàssica Mozart o Brahms amb la contemporània Messiaen, Debussy, Bartók, Stravinsky o Prokof’ev Ha enregistrat un bon nombre de discos

Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres