Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona 1944, collaborà, amb Francesc Mitjans i amb Josep Soteras en la construcció del Camp Nou del FC Barcelona 1954-57 Construí els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona 1959-60 i 1973-74 i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona, amb Enric Giralt i Ortet 1970 Fou arquitecte municipal de Barcelona 1956-72

Entrà a l’administració de l’Índia 1834, on fou governador de Bombai 1863-67 i membre del consell de l’Índia 1867 Comissari a Zanzíbar 1872 i governador a la colònia de la Ciutat del Cap, provocà la guerra contra els zulús en atacar el Transvaal 1877 Fou destituït 1879 i contribuí a la caiguda del govern liberal 1880

Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles la Vall de Laguar, Marina Septentrional

Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors

El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc En català publicà, entre altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968

Membre de les SS des del 1931, el 1934 fou encarregat d’organitzar la Gestapo a Prússia Cap de tota la Gestapo i de la policia criminal, el 1941 fou nomenat protector del Reich a Bohèmia i Moràvia i esdevingué un dels principals executors del genocidi jueu a Europa Oriental Fou mort pels resistents txecs de Lidice, ciutat que fou arrasada en represàlia

Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309 El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar , administrat pel seu germà Jaume Desvilar i després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu 1401

Estudià a Avinyó i a Montpeller, on es doctorà en medicina 1785 Exercí de metge a Ciutadella, ciutat de la qual fou clavari 1811, 1819 i 1823 Publicà treballs sobre medicina i botànica Botanicus medicus ad medicinae aliquorum usum 1791, interessant per a l’estudi de la botànica menorquina, i la necrologia del bisbe de Menorca Pedro Antonio Juano 1814

Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de la ciutat de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars Barcelona 1640, una obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou publicada en castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià

Membre de l’Escuderia Desvern i primer pilot de l’equip Humet, es proclamà campió d’Espanya de kàrting 1973 al volant d’un kart amb motor MTK Arisco També guanyà el Campionat de Catalunya 1973, amb la victòria al premi Ciutat de Granollers i al circuit de Les Mallorquines Guanyà les 6 Hores Internacionals de Barcelona 1974 amb Andrés Vidal