Resultats de la cerca

Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines En foren directors Francesc Anglada i Anglada, Àngel Vilches i Criado, Joan Josep Pérez i Benlloch i Francesc Rodríguez i Martín El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel ministeri d’informació i turisme El 25 de juliol de 1972 deixà de publicar-se

Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’otorrinolaringologia a Barcelona Obtingué el premi Garí 1883 Fou redactor de la Gaceta Médica de Cataluña i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor El seu germà Ignasi Verdós i Mauri Terrassa 1853 — Barcelona 1918, eclesiàstic i advocat, dirigí i redactà la Revista Piadosa i promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya

Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa  Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló

Bisbe de Žemaičiu, escriví diverses obres en una prosa realista, didàctica i d’un gran dinamisme Cal esmentar-ne Vaiku knygelé ‘Llibret per a nois i noies’, 1868, Paaugusiu žmoniu knygelé ‘Llibre per a adults’, 1868, Palangos Junzé ‘Josep de Palanga’, 1863, recull de contes, i la seva obra mestra, Antano Tretininko pasakojimas ‘El conte d’Antanos Tretininkas’, 1872 Cal fer esment també de Žemaičiu vyskupysté ‘Història del bisbat de Žemaičiu’, 1848 i Živatai šventuju ‘Vides de sants’, 1858-68

Féu nombroses expedicions a la regió àrtica, primer amb FNansen a Grenlàndia 1888 i, sobretot, al N de la Terra de Francesc Josep 1894-96, com a capità del vaixell Fram Posteriorment, explorant l’oceà Àrtic, restà encallat al NW de Grenlàndia durant quatre anys 1898-1902 malgrat tot, descobrí i cartografià nombroses illes, un grup de les quals duu el seu nom arxipèlag Sverdrup Explorà encara a la mar de Kara els estuaris de l’Obi 1914 i del Ienissei 1920

Creà el Cos de Veterinària de l’ajuntament de Barcelona 1899, fundà el Collegi de Veterinaris de Barcelona 1900, les revistes La Veterinaria Catalana i La Veterinaria Progresiva i organitzà la IV Assemblea Nacional Veterinària Barcelona, 1917 És autor de nombrosos treballs científics dedicats especialment al bestiar boví de llet, al control sanitari de llets i de productes lactis i al proveïment de llet a les grans ciutats juntament amb Josep Mas publicà, en dos volums, Nuevo tratado de medicina veterinaria 1899

La seva activitat principal es desplegà durant les décades dels anys setanta i vuitanta La seva poesia, de caire realista i meditativa, està recollida als llibres Espellifada solitud 1975, premi Martí Dot, Aquesta música porosa 1977, premi Recull Ribas i Carreras, pròleg de Miquel Martí i Pol, Bumerang 1980, pròleg de Feliu Formosa i En ambre 1982, pròleg de Jaume Badia, Lluís Calderer i Josep Pujol L’home pedra 1985 és un llibre de narracions Fou coordinador de la revista literària Faig

De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaren d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843 El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm

Sacerdot 1860, es doctorà en teologia a València 1867 Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el collegi de Sant Josep de Tortosa 1873 per a seminaristes, i uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús 1883-84, dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans operari diocesà El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol El 1987 fou beatificat per Joan Pau II

Nasqué el 1987 amb l’objectiu de divulgar i coordinar els treballs dispersos elaborats pel Centre, i per tal d’informar els investigadors i les institucions Els seus responsables han volgut establir un equilibri entre recerca i difusió, mantenint la qualitat científica però amb una redacció amena per a un lector no especialista Entre els collaboradors destaquen Pep Coll, Jordi Abella, Ramon Boixareu, Josep M Bringué i Llorenç Sànchez Vilanova L’aparició de la publicació és irregular a causa de les dificultats econòmiques