Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Karen Horney
Psiquiatria
Psicologia
Psicoanalista nord-americana d’origen alemany.
Secretària de l’institut psicoanalític de Berlín, l’any 1932 anà als EUA, on el 1941, després d’abandonar l’ortodòxia freudiana, fundà l’institut americà de psicoanàlisi Representant de l’anomenada escola psicoanalista culturalista, accentuà la importància dels conflictes culturals en la formació de les neurosis, tot menysvalorant els factors biològics i històrics Revisà els postulats de la psicoanàlisi sobre la psicologia femenina i afirmà que la dona en realitat no enveja el penis sinó la posició superior de l’home en la societat Entre d’altres obres, publicà The Neurotic Personality of Our…
Adolf von Harnack
Cristianisme
Teòleg protestant alemany d’origen estonià.
Fou professor d’història del cristianisme primitiu a Leipzig 1876, a Marburg 1886 i a Berlín 1888 A partir de la publicació de Lehrbuch des Dogmengeschichte ‘Manual d’història dels dogmes’, 1886-89, esdevingué el representant màxim del protestantisme liberal, les idees fonamentals del qual enuncià a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1900 Accentuà la importància de la crítica històrica i intentà de despullar el cristianisme de tot element dogmàtic i especulatiu És autor de Die Geschichte der altchristlichen Literatur ‘Història de la literatura cristiana antiga’, 1893 i…
Guillem V de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, d’Albigès i de Carcí, Lodeva, Perigord, Agèn i Astarac, marquès de Septimània o de Gòtia (1060-93), fill i successor del comte Ponç II i d’Almodis de la Marca (després muller de Ramon Berenguer I de Barcelona).
El 1066 heretà el comtat de Roergue, que cedí al seu germà Ramon de Sant Gèli A partir del 1067 estigué en relació amb Ramon Berenguer I i el seu fill Ramon Berenguer II, padrastre i germà uterí seus, respectivament, per raó de l’adquisició per part d’aquests dels comtats de Carcassona i de Rasès El 1079 derrotà Guillem VIII d’Aquitània davant Bordeus, però després hagué de sofrir la devastació de Tolosa i la pèrdua de la seva capital, que recuperà tot seguit Sense descendència masculina, el 1088 designà successor el seu germà Ramon de Sant Gèli Ramon IV de Tolosa El 1092 anà a Terra Santa,…
Pierre Maurice Duhem
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des doctrines…
Walter Dornberger
Aeronàutica
Militar i tècnic aeroespacial alemany.
El 1935, com a director del departament militar de desenvolupament de coets, planificà la installació d’assaig de Peenemünde, d’on sortiren els míssils A42 Ascendit a general, fou el cap de tot el programa d’armes V i coets antiaeris Acabada la Segona Guerra Mundial i després de passar dos anys presoner dels anglesos, la US Air Force requerí els seus serveis com a assessor en matèria de míssils Posteriorment actuà com a conseller de la Bell Aircraft Corporation Fou precursor en la idea del vol amb transportadors recuperables a diferència de la del seu antic collaborador W von Braun, de…
Melcior Domenge i Antiga
Pintura
Pintor i pessebrista.
Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat acord Domenge És…
Pere Cuquet
Pintura
Pintor.
Féu el retaule major de l’església de Sant Feliu de Codines 1636, única obra seva conservada, en part A Barcelona pintà les estances del Consell de Cent de Barcelona 1647-48, decorà el claustre de Sant Francesc de Paula i pintà El Concili d’Efes per a la sagristia del Carme Hom li atribueix una pintura i un notable dibuix Museu d’Art de Catalunya El seu estil es destaca per l’ús correcte del dibuix, el clarobscur accentuat i el color de tonalitats fortes, tot això estructurat en una composició de fort hieratisme i composició simètrica Fou cònsol del collegi de pintors 1637
Teresa Cunillé i Rovira
Teatre
Actriu.
Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov, Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet, El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
Historiografia catalana
Publicació anual de l’Institut d’Estudis Gironins que es començà a publicar el 1946, en castellà, fins el 1978, i des del 1979 s’edita en català.
És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista són estudis,…
maneta

Maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori que hi ha en alguns instruments cordòfons o mecànics per a accionar un mecanisme de rotació.
En alguns casos, situada en un extrem de la caixa, fa voltar una roda que fricciona les cordes viola de roda, cosa que permet una continuïtat de so semblant a l’efecte de l’arquet En molts instruments mecànics, l’acció de la maneta posa en funcionament un mecanisme de producció de sons programats mitjançant corrons amb punxes, plaques o cintes perforades, les quals activen els sons de diversos generadors, làmines caixa de música, tubs d’orgue o cordes d’una cítara En altres instruments mecànics, serveix per a donar corda al ressort que subministra l’energia per al funcionament de tot el…