Resultats de la cerca

Competí amb diferents clubs, com el CN Vilada, CN Amposta, RCM de Barcelona i CN Colera Destacà en categories inferiors en aconseguir quatre Campionats d’Espanya al començament dels anys noranta, tres en esquif i un en quatre scull, i un subcampionat mundial sub-23 en quatre scull En categoria absoluta, fou campió estatal en dos sense timoner 1997 i doble scull 1998 Fou reserva als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Un cop abandonada la competició, exercí com a entrenador de gimnàstica i culturisme

Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana

Participà en regates estatals Copa del Rei, Ruta de la Sal, etc , d’àmbit mediterrani Mare Nostrum, Mil Milles, Trans Med a dos, Grande Motte, etc i també oceàniques Two Ostar, Ruta del Descobriment, Parmelia Race, etc Fou el primer participant català en la prova en solitari de la regata Le Figaro A més destacà com a editor de les revistes nàutiques Skipper , Regata , E mbarcaciones Neumáticas , entre d’altres, des del seu grup editorial També fou president del Comitè Català de Creuers durant sis anys

Un cop constituïda la secció d’hoquei sobre herba del Futbol Club Barcelona l’any 1923, dos anys més tard, el 1925, es creà un segon equip per donar cabuda a tots els jugadors Aquest equip s’anomenà Gimnàs L’any 1980, d’acord amb una reglamentació que prohibia als clubs tenir noms genèrics, es canvià el nom i se l’anomenà Barceloní Stick La temporada 2008-09 els equips benjamins, alevins i de la resta de categories del club passaren a dir-se Barceloní Stick

El primer president fou Joan Casanovas Entre els seus professors destacà Ramon Larruy 1922-23, que també fou un dels fundadors i ocupà els càrrecs de vocal i secretari de la junta de l’entitat 1914-22 i 1923-26 Tenia 350 socis Dos bars barcelonins acolliren el club abans que inaugurés el seu propi local el 1919 El 1922 es tornà a traslladar i finalment, el 1924, s’installà a l’edifici que també acollí les dependències de la Federació Espanyola de Boxa

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

S’inicià al CA Sant Celoni, on competí gran part de la seva carrera esportiva i guanyà vuit títols espanyols i cinc de catalans en categories inferiors 1978-82 Participà també en el Campionat d’Europa júnior 1981 Guanyà dos Campionats d’Espanya de 20 km marxa en pista 1982, 1983 i quatre en pista coberta 1980, 1981, 1983, 1984 Participà en el Campionat del Món 1983 i en dues finals de la Copa del Món 1981, 1983 També formà part de la JA l’Hospitalet

Exercí el seu magisteri musical a València al segle XIX Les poques notícies que tenim sobre la seva activitat parlen de la composició de sarsueles, entre les quals algunes en un acte, com Apuros d’un novençà , A tiempo y con arte , Coralito , El mestre d’escola , El pollastre , Don Tadeo , El suplicio de un tutor , El trovaor , En la agonía , L’abuela Poala , L’anell de plom , La gatita del Cura , Mister Puff , i dues en dos actes, Los secuestradores i Valencia en el siglo 30

Competí amb la Unió Esportiva Santboiana i el Centre Gimnàstic Barcelonès Amb quinze anys obtingué el seu primer títol de Catalunya absolut Fou campiona catalana de 100 m tanques 1966, 1967, salt de llargada 1967, 1968 i salt d’alçada 1967, 1968, i en pista coberta, de 80 m tanques 1966, 1967 i salt de llargada 1968 En els Campionats d’Espanya fou tercera en salt d’alçada 1968 Entre el 1966 i el 1967 superà dos cops el rècord català de 100 m tanques

Fundat per a promocionar els esports eqüestres, té seccions de ponis, formació bàsica, alt rendiment i especialització, i escola d’adults Disposa d’installacions en un terreny de 5 ha, amb 200 boxs de cavalls i ponis, pistes de competició, entrenament i formació, i dos picadors coberts Les installacions actuals foren inaugurades el 1997 amb l’objectiu de crear un centre d’alt rendiment per a les especialitats de doma clàssica i salt d’obstacles Organitza l’Open Sports Club-Prohípica i el concurs d’obstacles