Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
amficont | amficonta
Biologia
Dit dels organismes que posseeixen dues menes de flagels, un de dirigit endavant, motor, i un altre de dirigit endarrere, com un timó.
altídom | altídoma
Geobotànica
Dit de les plantes que, en un mateix país, hom pot trobar en localitats separades per desnivells de 2 000 m o més.
alicíclic | alicíclica
Química
Dit dels composts orgànics carbocíclics que no pertanyen a la sèrie aromàtica (composts saturats, o amb enllaços dobles olefínics o amb enllaços triples).
Els hidrocarburs alicíclics s’anomenen afegint el prefix ciclo- al nom de l’hidrocarbur alifàtic del mateix nombre de carbonis Els noms de llurs productes de substitució es formen a partir dels noms dels hidrocarburs seguint, en termes generals, les regles aplicables als composts alifàtics Els cicles presents en els composts alicíclics poden tenir un nombre qualsevol de carbonis a partir de 3 Són coneguts cicles de més de 30 carbonis i, en principi, sembla que no hi ha límit a llur dimensió La forma i l’estabilitat d’aquests cicles depenen del nombre de carbonis i de llur eventual insaturació…
alcaic | alcaica
Literatura
Dit del vers grec o llatí format per un espondeu, un iambe i dos dàctils; o bé per dos dàctils i dos troqueus.
alzinat | alzinada
Heràldica
Dit de l’animal dreçat, gairebé en vertical, sobre les potes del darrere, i amb les del davant a l’altura del cap.
aliança
Heràldica
Dit de l’escut partit, al primer quarter del qual hi ha les armes del marit i al segon les de la muller.
ajaçat | ajaçada
Xebró ajaçat
Heràldica
Dit del xebró el cim del qual mira al flanc destre de l’escut (si mira al sinistre és anomenat ajaçat i contornat).
agònic | agònica
Física
Dit dels punts de la superfície terrestre sense declinació magnètica; una agulla magnètica situada en un punt agònic assenyala exactament el nord geogràfic.
ciatiforme
Botànica
Dit d’un òrgan en forma de copa, com, per exemple, el peridi dels niuets (Cyathus striatus) o la corol·la de certes flors.
mediodorsal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per l’elevació del dors de la llengua fins a la part mitjana de la volta del paladar.