Resultats de la cerca

Debutà en el Palmeiras a la primera divisió brasilera 1970-72 Es traslladà a Europa i fitxà per l’equip belga de l’Standard de Lieja 1972-73 Posteriorment fitxà pel Terrassa 1975-78, on destacà com a davanter, i pel Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà el 1978 Traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, hi jugà la temporada 1979-80, i després ho feu en el Málaga 1980-81, el Sabadell 1981-82 i altres equips, com el Reus, el Girona, el Terrassa, el Polideportivo Almería, el Rubí i l’Àguila de Badalona 1986-87, compaginant tasques de jugador i d’entrenador

A dinou anys fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que primer el cedí al Vilafranca i posteriorment al Sant Andreu 1973-74 Debutà a primera divisió amb l’Espanyol al febrer del 1974 Jugà 9 partits a primera abans de tornar al Sant Andreu 1975-76 Posteriorment jugà al Deportivo Alavés 1976-77, novament a l’Espanyol 1977-78, al Real Murcia 1978-80 i al Badalona 1980-81 Formà part de la selecció espanyola en dos partits de la fase de classificació per als Jocs Olímpics de Mont-real Posteriorment fou membre de la junta directiva de l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol

Fou atleta de la UGE Badalona, Nike, Sport Canet, Tossal, CA Laietània, CA Diputació, Diadora, Puma Sevilla i Fila Domingo Catalán Com a júnior guanyà tres títols espanyols en els 10000 m 1989, 1990, 1991, un cros individual 1990 i tres per equips 1989, 1990, 1991, i participà en tres ocasions en el Mundial de cros 1989, 1990, 1991 Com a sènior destacà en les curses en ruta Fou campió d’Espanya de mitja marató 1999 i de Catalunya en 10 km en ruta 2002 Participà en els Campionats del Món de mitja marató 1998, 1999 i en el Campionat d’Europa de marató 2002

Pivot, jugà en diverses etapes en el Club Bàsquet Sant Josep de Girona 1991-92, 1996-98, 1999-2000 i 2006-11 També jugà en el FC Barcelona 1994-96 i el Joventut de Badalona 1998-99, entre d’altres Guanyà dues Lligues ACB 1995, 1996 i l’Eurocup 2007, a més de diversos títols amb el Panathinaikós, com l’Eurolliga 2002 Fou triat MVP de l’ACB 1992, 1993, 2000 És el jugador més veterà que ha disputat un partit de Lliga ACB la temporada 2011-12 amb el València Basket Club i té el rècord històric de rebots i punts anotats en la mateixa competició

Es formà al CB Sant Adrià i l’any 1946 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1953 i fou campió de Catalunya 1952, 1953 i d’Espanya 1948, 1953 La temporada 1953-54 fitxà pel Carol de Sabadell, futur CB Orillo Verde, amb el qual, la temporada 1954-55, assolí l’ascens a la primera categoria del campionat català i disputà les dues primeres Lligues estatals 1957, 1958 Jugà 35 partits amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de plata en els primers Jocs Mediterranis 1951 i la d’or en la mateixa competició celebrada a Barcelona 1955

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil, i jugà al Barcelona Atlètic, el Sant Andreu, el Badalona i l’Europa Com a entrenador començà al futbol de base del Reial Club Deportiu Espanyol, dirigí l’Espanyol B i es feu càrrec del primer equip després de la cinquena jornada de la temporada 2002-03, en substitució de Juande Ramos En la catorzena jornada fou rellevat per Xabier Clemente També ha dirigit l’Hospitalet 1996-97, 2004-06, club amb què ostenta el rècord de partits a la banqueta 261, el Sabadell 2006-09 i la Gramenet 2010-11

Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan Berenguer…

Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte 1809, a qui declarà fidelitat De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat El miracle de Sant Josep Oriol Badalona, collecció Boada Fou més important com a teòric en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo 1809, demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura…

Format al Masnou, passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà a l’equip filial, Centre d’Esports l’Hospitalet 1991-94, abans d’anar cedit al Deportivo Alavés 1994-98, on destacà com a davanter golejador, amb 55 gols i un ascens a primera divisió 1998 De retorn a l’Espanyol jugà 51 partits de Lliga durant tres temporades 1998-2001 i es proclamà campió de la Copa del Rei 2000 Després jugà a l’Elx 2001-03, al Castelló 2003-04, al Badalona 2004-05, al Masnou i a l’Alella Fou seleccionat per Catalunya en un partit 1997

Pivot, desenvolupà gairebé tota la seva trajectòria esportiva al Club Joventut de Badalona 1967-81, amb el qual guanyà una Lliga 1978 i dues Copes 1969, 1976 Jugà 159 partits amb la selecció espanyola Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, un Campionat del Món 1974 i cinc d’Europa consecutius en el període 1971-79, en què aconseguí la medalla de plata en l’edició celebrada a Barcelona 1973 El 1981 es retirà de la competició però un any després retornà a les pistes i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1982-84, amb el qual assolí la Lliga i la Copa del Rei 1983