Resultats de la cerca

Pare del cinema català i de la indústria cinematogràfica espanyola, entre la seva nombrosa producció hi ha documentals esportius, com Carreras de caballos en el hipódromo de Barcelona 1902 –que podria ser considerada la primera pellícula de temàtica esportiva del cinema català–, Concurso de bicicletas en el parque de Barcelona 1905, Excursión a Montserrat 1908, Primera carrera internacional de automóviles “Peña Rhin” 1909, Copa Cataluña 1910, Grandes regatas en Barcelona 1914 o Combate de boxeo Uzcudun-Spalla 1926

Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente

Després de jugar al juvenil i al primer equip del CE Granollers, desenvolupà la seva carrera al RCD Espanyol, des de la temporada 1967-68 fins a l’edició 1976-77, en què es retirà Jugava de lateral en ambdós costats i disputà 156 partits de Lliga Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i deu amb l’olímpica Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Jugà, en una ocasió, amb la selecció catalana

Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any

Desenvolupà la seva carrera al Centre Esportiu Europa, excepte en la campanya 1924-25, en què milità en el Reial Club Deportiu Espanyol Actuava de mig centre i fou capità de l’Europa en la seva època daurada, als anys vint Guanyà el Campionat de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa 1923 Es retirà en acabar la temporada 1927-28 Jugà en nombroses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926

S’inicià al CP Tordera, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1992-93 En 1994-95 jugà al CHP Blanes, després tornà al Tordera, la temporada 1998-99 jugà en el CE Noia i la de 1999-2000 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà la Lliga europea 2003 Acabà la seva carrera jugant dues temporades en el CEE gallec a primera divisió També guanyà la Copa Llatina sub-23 1996

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on desenvolupà la seva carrera, excepte tres temporades, que jugà a l’Stichtse Cricket en Hockey Club holandès 2006-09 Guanyà sis Campionats de Catalunya 2003-06, 2010, 2011, dues Copes del Rei 2006, 2010 i quatre Lligues 2004, 2005, 2006, 2010 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata Es retirà al final de la temporada 2011-12

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

Formà part, durant dinou anys, del primer equip del Club Natació Barcelona, amb el qual guanyà diversos títols d’àmbit català i espanyol Jugà 19 partits oficials amb la selecció espanyola i 30 amb la catalana El 1966 inicià la seva carrera com a tècnic Poc després fou nomenat seleccionador estatal, càrrec que ocupà durant tres anys En el seu club fou també vocal de la junta directiva Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993