Resultats de la cerca

Vinculat al Club Natació Barcelona, després de la Guerra Civil Espanyola fou clau en el reconeixement del patí de vela com a modalitat Ocupà el càrrec de president comodor de la International Patin Saling Association Fou campió d’Espanya en la classe MFI i subcampió en snipe Tingué diferents responsabilitats al CN Barcelona i a la Federació Espanyola de Vela i exercí de secretari de la classe finn Al marge de la vela, fou directiu del Reial Club Deportiu Espanyol i un dels fundadors del Saló Nàutic Internacional de Barcelona L’any 1982 publicà Cómo organizar una regata Collaborà…

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’atletisme del…

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial Club …

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya…

Formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-26 Jugava de mig esquerre i procedia de l’Athletic Club El 1924 disputà dos partits amb la selecció catalana El 1929, a Sarrià, l’Espanyol li reté un homenatge de reconeixement Com a entrenador ocupà la banqueta de l’Espanyol en diverses etapes 1930-33 i 1935-43, en total nou temporades És el segon entrenador que més partits de Lliga ha dirigit l’equip blanc-i-blau 198 Amb l’Espanyol guanyà el títol de Copa 1940 i dos Campionats de Catalunya 1933, 1940, i fou finalista de la Copa 1941 També entrenà el Logronyès 1929-30, l’Athletic…

Fundat el 1933 sota la tutela de la parròquia Mare de Déu del Roser, s’inscrigué amb el nom de Conquesta a les competicions de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Després de la Guerra Civil es passà a denominar Joventuts d’Acció Catòlica Espanyola Rosario JACE Rosario Entre els anys quaranta i setanta combinà la participació en competicions federatives i en l’Obra Atlético Recreativa OAR El 1954 fundà la secció de bàsquet femení i, poc després, els èxits de l’equip masculí feren que alguns dels seus millors jugadors fossin fitxats pel Futbol Club Barcelona i pel Reial Club …

Davanter que s’inicià al Club Esportiu Noia i les dues darreres temporades com a júnior milità en el Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 1996-97 La campanya següent tornà al Noia, amb el qual jugà quatre temporades més i guanyà una Copa del Rei i una Copa de la CERS, ambdues l’any 1998 La temporada 2001-02 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual conquerí dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006, un Mundial de clubs 2008, una Lliga europea 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa…

Davanter format al Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Posteriorment jugà quinze anys més a la màxima categoria amb el mateix Vilafranca 1995-96, el CE Noia 1996-97, el HC Liceo 1997-98, el CE Noia 1998-99, l’Igualada HC 1999-2005, el Reus Deportiu 2005-07 i una altra vegada al Noia 2007-10, equip en el qual es retirà Guanyà una Supercopa d’Europa 2000, dues Copes del Rei 2006, 2008 i una Supercopa d’Espanya 2007 També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa júnior 1995 i de la Copa Llatina sub-21 1996…

Figura emblemàtica del Reial Club Deportiu Espanyol Hi ingressà la temporada 1903-04 procedent de l’X Sporting Club Jugava de davanter i de mig, i romangué al club espanyolista fins que al gener del 1906 suspengué les activitats Retornà a l’X Sporting Club, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Al principi del 1909, refundà l’Espanyol, juntament amb el seu cosí Julià Clapera Hi jugà fins que es retirà 1915-16 En la seva primera etapa obtingué la Copa Macaya 1904 i després s’adjudicà dues vegades més el Campionat de Catalunya 1912, 1915 Jugà diverses…