Resultats de la cerca

És situat dins la zona de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva a part el sector principal, de 0,31 km 2 , comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà , dos al de la Plana, un al de Saurina, i un altre al de la Vila Les terres de conreu, que ocupen gairebé tot el terme, són repartides per meitat entre el secà i el regadiu aquest darrer, en expansió, aprofita l’aigua del riu dels Sants a través de la séquia de Ranes i de pous i produeix taronges, hortalisses cebes i cacauets, tabac, blat de moro i fruita Al secà hom conrea oliveres i també vinya i garrofers Hi ha…

Fou construïda per la Diputació Provincial de Barcelona en l’espai que ocupà l’anomenada piscina de l’Escola del Treball, actualment Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial Fou la primera piscina coberta de 50 m destinada a l’esport que es construí a l’Estat espanyol S’inaugurà el 1966 i actualment està administrada per la Federació Catalana de Natació

Els anys 1910-30 fou centre de la vida intellectual, literària i, especialment, artística, on es trobaren la major part dels membres de l’escola de París Actualment ha esdevingut un centre d’immobles comercials, com, per exemple, l’anomenada torre de Montparnasse, bastida al lloc de l’antiga estació de ferrocarrils

Fou residència dels governadors del segon nomós de l’Alt Egipte Ultra una sèrie de restes arqueològiques que van de l’Imperi Antic a la Baixa Època i referències documentals, és conegut pel temple dedicat a Horus, d’època ptolemaica

El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha cebes, blat de moro, carxofes i taronges, amb tendència a augmentar El secà ocupa unes 1000 ha garrofers, oliveres, ametllers i erms Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola Disposa de petites indústries diversificades paper, tèxtil, construcció i una gran fàbrica de confecció La població, que augmentà en un 38% entre el 1900 i el 1950…

Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, fou professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-79 i professor convidat de la New York University 1983 Proper a l’esquerra alternativa i anticapitalista, dirigí la revista El Viejo Topo entre el 1979 i el 1982 Posteriorment ocupà diferents càrrecs de responsabilitat en l’administració cultural de la ciutat de Barcelona i fins el 1997 fou assessor de l’alcalde Pasqual Maragall És autor, entre altres treballs, dels assaigs Mites i raons de la modernitat 1984, L’esquerra i la…

Fundat el 1930 com a escissió aconfessional del Partit Nacionalista Basc , els anys de la República mostrà una tendència nacionalista centrista Integrat en el Front Popular, el franquisme el sotmeté a una dura persecució, i durant aquest període es radicalitzà i s’aproximà a l’independentisme d’esquerra Inscrit com a partit polític legal el 1977, des del 1978 fins el 2001 formà part d' Herri Batasuna , bé que no arribà a fusionar-s’hi mai Reactivat el 2007 per l’esquerra nacionalista basca procedent de la illegalitzada Batasuna , concorregué a les eleccions…

Dentista de professió, el 1981 fou cofundador de Ràdio Arrels, i el 1985 fundà amb la seva dona Marie-Ange Falquès l’editorial Llibres del Trabucaire, amb la finalitat d’impulsar la publicació i la difusió de joves autors en català de la Catalunya del Nord, de llibres sobre la Catalunya del Nord, en català i en francès, de traduccions al francès d’obres d’escriptors catalans de l’Estat espanyol, i també d’autors occitans Entre els autors difosos cal esmentar Joan Lluís Lluís, Joan-Daniel Bezsonoff, Aleix Renyé, Gerard Jacquet i Michel Sargatal, que el 1995 publicaren, sota el pseudònim de…